Tots els processos de crisi comencen pels sectors més desprotegits, que en l'època actual són els immigrants extracomunitaris. No ens n'adonam tant com seria necessari, però entre aquest segment social s'està vivint un drama de grans dimensions. N'hi ha molts que tenen fills que s'estaven arrelant a la nostra societat i han de partir. Pensaven que arribaven a la terra promesa i s'han trobat amb un desastre. Però l'abast de l'actual crisi, de dimensions desconegudes en molts dècades, no s'atura amb la mà d'obra no qualificada o en el segments provinents de la imigració. Les seves arrels són molt més profundes. Actualment es comença a veure que el corc està cruiant els fonaments en què es basava l'estructura econòmica que ara s'està esmorteint de manera imparable. Part dels immigrants parteixen, però la tradicional classe mitjana balear, que havia resistit amb dignitat tot tipus d'embats una generació rere l'altra, també passa per moments molt difícils de suportar. Hi ha temor per la seva supervicència si continua la incidència de la depressió.

Fan falta missatges d'esperança davant l'actual desastre. La recuperació econòmica ja ha començat amb força a Alemanya i, curiosament, augmenten a les Balears els residents comunitaris. Mentrestant, a l'Arxipèlag el pessimisme ho invadeix tot. Tots aquests extracomunitaris que ja han partit o parteixen en l'actualitat no ho farien si tinguessin aquí la més mínima esperança de supervivència. Haver abandonat els seus països d'origen requereix un gran esforç. És molt dur per a ells tornar a rere i començar de nou. De les polítiques d'integració iniciades fa anys, s'ha passat a mirar cap a una altra banda, amb dissimulada satisfacció, veient que quan parteixen ajuden a solucionar un problema social i econòmic. Som una societat en recessió també des del punt de vista moral.