Tot són fragments

Fa anys es parlava de la polèmica entre la fotografia i el cinema, la imatge congelada o en moviment, i resulta que ha guanyat l'intermedi: el bocinet, l'anècdota, el petit fragment d'algun tot que la gent agafa per penjar al Youtube (i ho dic ara que la Junta d'Andalusia ha prohibit als funcionaris accedir a aquesta web).

Exemples? L'empenta de CR a Pep Guardiola (o la potada de Ramos a Messi) o els fragments de Wikileaks, que ja són a la xarxa (com hi estan, de fa anys, les declaracions de Mourinho professant perpetu amor al Barça: http://www.youtube.com/watch?v=I88VYnpJUR0), o les escenes de sexe que van dosificant al Gran germà, o les declaracions matinals d'ahir de Felipe González a totes les televisions explicant que el primer sector que s'aprofità de la revolució digital va ser el financer, fent feina les 24 hores i al llarg de tot el món. Al mateix temps, explicava que l'informe sobre el futur d'Europa que presentava i que ha elaborat tenia "expressament prohibit parlar de les institucions". No se'n fia, de les institucions? No se'n fien els qui li van encarregar l'informe? O saben que els ciutadans no se'n fien i que, per això, ja s'avancen a ignorar-les?