Abord aquest article sense saber el resultat final de les eleccions catalanes, però intuint que les previsions sempre, d'una manera o d'una altra, s'acaben complint. De fet, la campanya ha acabat amb el clam de l'ínclit Aznar demanant la unitat, el patriotisme i eleccions avançades. Per si qualcú té en aquestes altures algun dubte, convé aclarir que l'expresident no és, en cap circumstància, un bocamoll ingenu descarregat de malícia. No, Aznar sap el que diu i, a més, és molt conscient que les seves provocacions tenen un efecte especialment negatiu pel partit de la gavina. El Partit Popular aspirava a governar Catalunya i Aznar és el seu president honorífic. Davant la pregunta inevitable de per què Aznar vol perjudicar el seu propi partit, l'única resposta evident resideix en la seva immensa vanitat. I és que per convertir-se en un salvapàtries la pàtria i el partit s'han d'haver enfonsat primer. Per aquest motiu, amb una deslleialtat sense precedents es dedica a menysprear el govern electe de Zapatero arreu del món i, per això mateix, es va encarregar de triar un successor que mai no li pogués fer ombra. És a dir, tot el caos Rajoy i PP ha estat provocat en part per Aznar, el primer beneficiari. Una teoria conspirativa en tota regla, una mica absurda i paranoide, però que pren força quan es veuen alguns enfrontaments entre membres d'un mateix partit polític. És com si, en la cursa poc ètica i arribista pel poder, absolutament tot estigués permès.
Sense abandonar la baixa política ens centram en la Conferència Episcopal Espanyola i la seva matisació sobre la suposada autorització que ha fet el papa de Roma als preservatius. En aquesta ocasió, els bisbes autòctons ens han volgut deixar molt clar que, contra el que alguns comencen a afirmar, l'Església catòlica no s'està obrint a res, només faltaria. "El preservatiu sempre succeeix en un context d'immoralitat", una frase prou aclaridora de quins personatges formen l'òrgan col·legiat dels bisbes, sempre tan preocupats pel sexe que practiquen altres. A veure quin dia els monsenyors de la faja púrpura mostraran una mica d'humilitat i deixaran de silenciar els seus pecats condemnant els d'altri.
Mentrestant, a la nostra realitat paral·lela poc ens afecten les eleccions catalanes ni les condemnes eternes. Aquí no hi ha extrems ni opcions polítiques gaire enfrontades perquè el nostre pactisme malaltís ens ha duit a una zona grisa on costa diferenciar un partit o un polític d'un altre. Així, passam de tenir un expresident assegut davant un jutge, amb una fiança multimilionària, a un empresari flamant. Sense complexos.