Avui i demà Santa Maria del Camí celebra la vuitena Festa del vi novell, organitzada pels vinaters de la localitat amb la col·laboració de l'Ajuntament. La tardor és temps de fires i alguns pobles han cercat de recuperar la seva identitat festiva amb l'organització de trobades sobre els productes característics de la localitat. La Fira de la mel de Llubí en podria ser un altre bon exemple. Santa Maria, que té una fira de primavera amb més d'un segle i mig de tradició ininterrompuda, ha volgut instaurar una fira dedicada al vi novell, cercant un espai en el marc de les celebracions vinateres que, a partir de la Festa del vermar de Binissalem, de cada cop són més i millors. La Festa del vi novell va fent el seu camí, instaurant les seves tradicions i marcant un terreny propi molt apte per a difondre la cultura vinatera.

Caldria recordar la vella tradició dels cellers artesans de la localitat que s'identificaven (i s'identifiquen encara) amb una branca de pi penjada damunt el portal. La branca verda representa el vi novell i a mesura que es va assecant indica la major maduresa del producte. Es tracta d'una tradició ancestral, arrelada i documentada a altres indrets de Catalunya i València, però també d'arreu d'Europa, que a Santa Maria ha trobat potser un dels darrers punts de supervivència. "On hi ha pi hi ha bon vi" és una de les moltes dites que ens recorda la tradició que lliga el pi i el vi, una tradició que, segons el gastrònom cultural Jaume Fàbrega, es remunta a les fases més inicials i constituents de la cultura europea, començant per les proves documentades de Grècia i Roma fins a arribar a la cultura contemporània dels pobles europeus.

Com és que aquesta tradició s'ha servat tan viva a Santa Maria? Per ventura ens hauríem de remuntar a l'atac virulent de la fil·loxera de finals del segle XIX i a la gran crisi vitícola posterior, que es va anar superant a base de molt d'esforç i constància en el treball, amb figures senyeres com Ernest Mestre i Artigas i amb fites com l'Estació Enològica i el Celler Cooperatiu de Felanitx. Santa Maria tenia un avantatge amb relació a altres localitats, que era la major proximitat a la ciutat, i des del 1875 s'havia posat en marxa el tren. Anar a comprar vi als cellers de la vila era fàcil i pràctic. Potser per aquest motiu, i per altres, es va mantenir una cultura del celler de vi lligada a la producció pagesa. Hi havia molts de cellers amb oberts. I en ells, el viticultor i el vinater eren, i encara són, la mateixa persona. L'home treballava les vinyes i la dona o els fills atenien els clients mentre la bota rajava. I cada any la branca de pi simbolitzava que l'aixeta tornava a rajar el vi novell.

Ara els vinaters i l'Ajuntament han volgut projectar la tradició ancestral cap al futur. I ho han aconseguit instaurant aquesta festa, que ja es troba a la vuitena edició. De bell nou es trenquen les aixetes i es produeix el miracle anual de l'aparició del vi fresc. Els vells vins, tan vinculats a les varietats de raïm autòcton mantonegro, callet i premsal, han donat pas als vins treballats amb cura fins al darrer detall, fent ús de les modernes tecnologies. Les velles bótes congrenyades han fet pas als dipòsits d'acer inoxidable que permeten controlar a la perfecció tot el procés de vinificació. L'artesania pagesa s'ha transformat en art i en creació personal de cada elaborador. Però els 7 cellers del poble segueixen penjant la branca de pi, fidels a la tradició de sempre.