De moment, no pareix que ningú estigui per la labor que el Parlament aprovi la reducció del 5% al 3% com a tall per obtenir representació a les pròximes eleccions autonòmiques. Si es rebaixàs, s'aconseguiria que el Parlament tengués més representació política, per ventura. És ver que, a canvi, pot ser que fos més complicat establir pactes. I pareix, també, que seria més improbable la majoria absoluta. No hi ha cap raó legal que impedeixi rebaixar el tall, ja que l'Estatut no hi fa cap referència, però fa l'efecte que els interessos d'uns a deixar els altres fora de la Cambra hi pesen de manera determinant. Segur que a toro passat hi haurà veus que lamentaran la "pèrdua" de vots que no hauran aconseguit representació, però, en fi, de moment res no fa pensar que el canvi es pugui fer.

Per tant, si, com tot apunta a hores d'ara, es manté el 5%, de quants de vots parlam (a Mallorca) per obtenir representació al Parlament? A qui afectarà més? L'any 2007 votaren 336.000 censats (nombres rodons). Per tant, el tall va ser 16.800 sufragis. El 2003, 347.000: 17.350. El 1999, 294.000: 14.700. Tenim una participació baixa, la de 1999 (57%), una de mitjana, la de 2007 (61%), i una d'alta, la de 2003 (64,5%). Molt probablement -i desgraciadament- l'abstenció l'any que ve (i els vots nuls i en blanc) no serà gaire més elevada que la de 2007. Ens podem situar en una participació per l'estil i, per tant, amb el tall situat (comptant-hi l'increment del cens) al voltant dels 17.000 vots.

Esquerra Unida té un vot històric tota sola -abans de fer el pacte amb Els Verds el 1999- molt dispar. El 1995 quasi 20.000 vots, per manco de 7.000 el 1991. Resulta impossible, perquè són dades massa llunyanes, imaginar què pot obtenir, però tenint en compte l'ascens de la seva marca nacional -que li reportarà beneficis a Balears- possiblement quedi molt lluny del 5%, però no pareix que tengui gaire possibilitats de superar-lo, sobretot perquè els seus dirigents pareixen ja tirar la tovallola.

El PSM és el que millor ho té, entre els petits. Els 30.000 vots de 2003 (darrera vegada que va anar tot sol a les urnes) pareixen donar-li prou matalàs per fer front a una derrama i encara quedar per damunt del 5%. Però la diferència entre el ser i no ser (uns 13.000 sufragis) no és tanta per donar per segur res. Recordem que entre 1995 i 1999 va disminuir 10.000 vots, sense tenir ningú que li fes competència directa en el seu reduït espai, com ara sí que passarà.

Per a ERC és senzillament impossible arribar al 5%. Igual que a hores d'ara ho pareix també per a UPyD, un partit que en els darrers mesos està patint molt el tancament de files del PP; ara bé, amb un desastre intern entre els conservadors abans de les eleccions... qui sap què li podria suposar, però cap enquesta a hores d'ara no li dóna cap possibilitat de fregar els 17.000 vots. UM parteix dels 28.000 vots de 2007. Si s'hagués de fer l'anàlisi estrictament des del punt de vista de la seva evolució electoral (31.000 el 2003; 26.000 el 1999; 19.000 el 1995), és clar que entraria. Però el seu problema és que tot el que li ha passat aquests darrers tres anys l'ha afeblida molt. I no només per la corrupció que ha protagonitzat, sinó per les fuites. Si no recupera (en això està) Campos, la part de Felanitx i bona part de Palma que li han fugit (i si no passa res més), imaginar que pugui restar els fatídics 11.000 vots no és un desbarat. Possiblement quedi a dins o fora per molt poc.