Jim Morrison va pujar a l'escenari i va ensenyar el penis a la concurrència. Florida, 1969. Morrison, el cantant de The Doors, en primer lloc va sermonejar els joves que havien acudit al concert per escoltar-lo, i després de dir-los que tot això del moviment juvenil només era una farsa, i que tots ells només eren un plegat de brètols, els va ensenyar el membre viril, es va posar de genolls, va començar a fer el ximple, i finalment va simular que practicava una fel·lació al seu guitarrista. Tot va acabar malament; Morrison va ser detingut, jutjat i castigat per escàndol públic i llenguatge obscè: 500 dòlars de multa i mig any de treballs forçats. Tanmateix, Morrison no va complir la condemna. Els seus advocats apel·laven i recorrien a instàncies superiors mentre ell seguia amb les drogues, tot per acabar mort a l'edat de 27 anys en el seu pis de París. Més de quaranta anys després, l'estat de Florida vol perdonar-lo, revisar el judici i anul·lar la sentència.

Durant molt anys es va fer un ús polític del sexe: el sexe desimbolt, lliure, sense traves ni miraments era una arma política, un dels instruments que havien de canviar el món. La utopia era un espai eròtic. Així, la societat reprimia, però els individus lliures havien de mostrar-se emancipats, sobirans, amos absoluts del seu cos. La promiscuïtat era d'esquerres, revolucionària, mentre que la castedat, o un cert classicisme basat en la higiene, la moral o els bons costums, era percebut com a reaccionari, fins i tot com una forma d'autoritarisme mal encobert, tal com apuntava Herbert Marcuse.

En les últimes setmanes, arran de la campanya a les eleccions catalanes, o arran d'algunes inconveniències escapades de la ploma o la boca d'alguns escriptors, hem tornat a veure de quina manera el sexe era usat com a instrument polític. Despullar-se, tenir orgasmes a l'hora d'introduir la papereta, simular els miratges setinats de la pornografia o parlar sense embuts de sexe amb menors d'edat ha estat usat com a manifestació política, en una línia oberta per aquella vella revolució sexual, de la qual tots en som fills, una línia que sembla ja no marcar divisions entre dreta i esquerra.

El sexe ja és transversal, per dir-ho en l'argot polític a l'ús. El màrqueting ja sabia que el sexe contribueix a fer vendibles els objectes als quals s'associa -des de cotxes a medicaments-, però podíem preveure que, incorporant també el màrqueting a les campanyes electorals, o a l'autopromoció personal, el sexe faria més cridaners els missatges polítics, entrant aquests a formar una branca més de la indústria sexual.

Aquella 'revolució sexual' havia d'emancipar, i de fet així ho va fer, en el cas dels homosexuals. Una altra cara d'aquest alliberament va ser, però, banalitzar el sexe, treure-li tota aura i convertir-lo moneda de canvi, fent-lo un mer fruit de l'instint del plaer. Contra el puritanisme hipòcrita es va implantar una dinàmica basada en una aberració i una imbecil·litat que ara ja s'ha fet tòpica.