Manquen molts pocs mesos de legislatura. Un cop passat el febrer entrarem en la voràgine electoral. Mentrestant, el PP ha d'escenificar en el Parlament la potència que té a la Cambra, on té, a més, suports d'UM. És dins aquest context que s'han d'entendre les escomeses contra Barceló, Nájera i Manera.

Dins l'ofensiva final, el PP ha d'escenificar la imatge d'un govern suposadament a la deriva. També a UM li convé ara aquest joc. És una qüestió d'espai polític. Dins aquest context, Antich té molt poca capacitat de reacció. S'ha d'enviar un granot rere l'altre en el parlament i esperar. Els comicis es decidiran els tres darrers mesos sota dos pilars: la crisi econòmica i els escàndols de corrupció. Ara mateix les enquestes no donen un guanyador segur a les Illes Balears, a diferència del que passa a la Península, on el PP no fa altra cosa que créixer. Aquí no. Aquí pot vèncer qui tengui missatges més clars en la creació d'il·lusió per superar la depressió econòmica i en aconseguir que els escàndols de corrupció es converteixin en vots per a uns i càstig per als altres.

Enmig de tanta pugna, ara vivim l'ofensiva del PP al Parlament, un capítol que era inevitable des que el PSOE expulsà UM del Govern el passat febrer i quedà en minoria. Amb la majoria en el Parlament és senzill cercar la contradicció de l'adversari. La manca d'enteniment entre Joana Barceló i Margarita Nájera dóna el joc suficient perquè s'armi un bon ball de bot. L'important és llevar oxigen a Antich. Donar imatge d'ineficàcia per part del que governa. I esperar que això tengui repercussió en les enquestes. El mal d'estar en minoria és que es trasmet sensació d'impotència.

Fins fa pocs mesos les portades dels diaris anaven plenes d'escàndols de corrupció que afectaven PP i UM. Ho copaven tot. Ara ja no. Ara els titulars més cridaners també apunten les derrotes parlamentàries del Govern d'esquerres.