Detecto en el sector editorial una gran preocupació. Durant els últims mesos s'han multiplicat les pàgines web que permeten la descàrrega gratuïta de llibres, una proliferació directament relacionada amb l'èxit que comencen a tenir els aparells que serveixen per reproduir les obres literàries en una petita pantalla que simula les tradicionals pàgines impreses. Després de manifestar en aquest mateix espai periodístic el meu escepticisme davant aquesta mena d'andròmines, vaig rebre un Kindle com a regal -tinc amics generosos, malintencionats-, cosa que m'ha permès experimentar en els últims mesos amb la lectura en aquesta mena de suport. Després de la novetat, de l'esplendor momentani de la joguina, he de dir que els sentiments són contradictoris. D'una banda, fa de bon llegir, certament, la pàgina és clara i la lectura es fa àgil, l'aparell és senzill, de bon transportar, i dintre seu hi caben centenars de llibres. M'he aprofitat de la plataforma Gutenberg, on s'hi poden descarregar milers d'obres ja sense propietat intel·lectual, des de Els camins del paradís perdut, de Llorenç Riber, fins als escrits polítics de Víctor Hugo.

Amb tot, gràcies al Kindle m'he adonat que cada llibre, a més de ser important pel seu contingut, és important per la manera en què està editat. Per mi és inseparable de L'illa del tresor del meu exemplar en tapa dura editat per Quaderns Crema, amb il·lustracions de Leonard Beard, o l'edició dúctil, lleugerament gastada, de Bearn o de Les primaveres i les tardors. Qualsevol lector sap que una part del significat d'allò que llegeix queda amalgamat amb les sensacions que comporta al llibre com objecte. Les hores de gaudi de lectura són inseparables de les hores que hem passat amb aquell objecte únic, per a nosaltres ja insubstituïble, a les mans. Tot i així, davant la impossibilitat d'accedir materialment a certes obres -així per exemple alguns assaigs de Pascal Bruckner- me'ls he descarregat a bon preu en una botiga digital, i, tot i que els he gaudit pagant alguns euros de menys dels que em costaria l'edició impresa, al final he quedat amb una certa sensació d'insipidesa.

Dins el llibre digital, tot s'unifica. Tot el que puguem llegir amb un d'aquells estris queda dissolt en un mateix cúmul de sensacions, de tal manera que si hom llegeix dues obres simultàniament en aquest suport pot acabar amb la sensació que dos llibres molt diferents són la mateixa obra. El món que el llibre crea queda lligat amb l'objecte material; així, la identitat del suport confon la nostra percepció del fons del que llegim. A més, no tenim sensació de recorregut, d'avançar en la lectura, tot perquè tampoc no som conscients del número de pàgines que ens queden per llegir d'una manera palpable. Tot això, el plegat de sensacions que acompanyen l'experiència de llegir es perden amb el llibre digital.
I la pirateria, és clar. Si qualsevol obra literària pot ser piratejada i descarregada gratuïtament ja cap editor voldrà invertir en la compra d'obres als autors. Un procés desencadenat per la raó acabarà portant a resultats poc raonables.