nubes dispersas
  • Màx: 18.87°
  • Mín: 13.93°
18°

La (trista) campanya catalana

La primera setmana de campanya electoral a Catalunya deixa moltes ombres per al futur de la política a tot el país i, naturalment, també aquí, a Balears. En aquest món cada vegada més globalment "idiotitzat" és fàcil que allò més friqui s'encomani ràpidament per onsevulla. Per tant, és de suposar que la "moda" de fer campanyes tan pretesament mediàtiques, que en realitat són d'una buidor escarrufadora, com està sent la catalana, arribi a quallar com a norma.

Els publicistes i estrategs catalans deuen pensar que hi ha correlació directa -ja saben vostès: que parlin de mi, encara que sigui malament- entre les pallassades i el vot. Un personatge sinistre que provoca perquè l'insultin i l'amenacin de pegar-li, un partit les joventuts del qual fan un vídeo simulant orgasmes per atraure votants, un dirigent d'una altra formació que s'abraça verbalment a la ultradreta més repugnant per obtenir un minut de glòria insultant catalans i madrilenys, un altre que aparenta beure alcohol en un programa de televisió i besar la periodista, el de més enllà que només li fa falta vestir-se d'emperador romà o de Moisès, el partit que hauria de ser el més responsable -perquè ha tengut i té encara la presidència- que intenta promocionar el seu candidat com una mena de caricatura ridícula de Superman, un altre que fa videojocs vomitius contra alguns ciutadans, un que repeteix posar-se en pilotes, l'altra que simula un vídeo porno...

Què els passa, als polítics catalans? No fa gaires anys la política catalana tenia senyoriu i aixecava enveges arreu del país. Ara s'ha convertit, amb vista a aquesta campanya, en un espectacle a l'altura de qualsevol programa de televisió d'aquells que tant d'èxit popular tenen, de na Belén Esteban i companyia. De fet, perquè res no hi falti, fins i tot tenen l'aportació del transvestit Carmen de Mairena i d'una aspirant a porno star per la independència. L'únic que se'n salva és Joan Carretero. Un home que no participa -almanco de moment- de la misèria cerebral que demostren tots els altres candidats i partits. Se'l veu seriós, parlant d'allò en què creu i intentant debatre racionalment i amb educació. Però ja no s'estila, això. Les enquestes li donen tan poc com que possiblement ni sortirà. Seria una vertadera llàstima perquè, al marge del que defensi -ara no es tracta de comentar això-, és l'únic que pot anar amb la cara alta. Tots els altres són més que polítics, pallassos. I pareix que és el que ara toca pertot.

Quan la política democràtica s'embruta tant com que ja no interessa raonar, sinó que se cerca excitar les passions més primàries, se sepulta sota l'espectacle el debat ideològic i es creu que tot val per un vot, aleshores es converteix en política demagògica. Quan la demagògia corca la democràcia, aquesta, com a mínim, pateix. Si aquest tipus de campanya que fan a Catalunya és allò que se'ns ve a sobre estam ben arreglats. I per la infantil actitud que mostren molts polítics cap al Principat no seria estrany que aquí vegem alguna de les pallassades que es podem veure ara per allà. Per ventura és el signe dels temps. La banalització absoluta de tot, la conversió d'allò -que hauria de ser- seriós en un patètic espectacle, la perversió de la que era una noble activitat que ha degenerat en un plató de televisió dels de na Belén Esteban.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.