Qüestió de principis (o de principals)

Igualar el percentatge de l'impost de successions sense tenir en compte la quantitat de l'herència va ser l'aportació personal de Matas al moviment global contra la justícia distributiva i un favor, un altre, als poderosos. Ahir, al Parlament, Manera ens recordà que Matas preveia que tots deixaríem d'ingressar per aquest regal als rics 47 milions anuals. L'inútil govern que no ha fet res, segons qualificacions de la dreta política i mediàtica, també ha deixat d'ingressar una quantitat semblant -46,6 milions-, però aquesta vegada els afavorits per la rebaixa han estat els joves, els discapacitats i les empreses familiars.

És clar que, segons el raonament dels conservadors, si no hagués reduït la càrrega impositiva als desafavorits ara no hauria d'intentar aconseguir 60 milions augmentant els imposts als més rics. Sort que tenim una dreta valenta, la UTE PP-UM, que ho impedí. La lògica i la justícia recomanen que els afavorits per estalviar-se aquesta pasta, a més de flastomar contra el Govern Antich, en dediquin una part a assegurar-se que guanyen les eleccions els seus protectors.