De la frivolitat al desvergonyiment hi ha una passa que, en els darrers temps, es dóna amb més freqüència de la desitjable. L'striptease físic ha cedit el protagonisme al moral. En una entrevista recent, Bartomeu Muñoz, socialista, exbatlle de Santa Coloma de Gramenet i principal involucrat en el cas Pretòria, declara que no admet lliçons de moralitat de ningú. Què hi farem...? Muñoz va sortir de Can Brians amb una fiança de cinc-cents mil euros, i la fiscalia l'acusa de cobrar comissions il·legals i de participar en operacions de suborn i de blanqueig de capitals. Potser el jutge l'absoldrà. Tanmateix, si fes de la prudència virtut i parlés poc, potser no provocaria la pujada d'adrenalina de més d'un santacolomenc, d'aquells que viuen de la seva feina i que mai no han rebut una comissió ni que fos la Nit de Reis. Guillem Ginard, ideòleg d'Acció (uf! Aquest nom sona a Camelots de Roi, a Fletxes, a força de xoc), confessa a Raphael Ferrer que tocant a política municipal "no és difícil ésser honrat".

Mare de Déu...! Descomptant Ginard, a qui no conec a bastament, sols un albat o un cínic pot afirmar tal cosa perquè els ajuntaments que els darrers anys han estat sota sospita judicial fan corrua. Però parlàvem del desvergonyiment que s'ha instal·lat en la vida pública. Divendres passat, a la tertúlia de Tele5 que condueix Jordi González, Beatriz Trapero (currículum: companya sentimental de Víctor Janeiro i nova perla del clan d'Ambiciones) va presentar el seu llibre Kamasutra sin límites. L'escriptora volia que els tertulians li demanessin on es pot localitzar el Punt G masculí per ella respondre que a la pròstata, de manera que el tacte anal té unes derivacions eròtiques insuperables. I ho va fer saber una vegada i una altra. Apa, deia, demaneu-me tal cosa i us respondré tal altra. Tanmateix, allò que li demanaren és per què el seu Kamasutra sin límites és clavat, capítol a capítol, paraula a paraula, a un altre Kamasutra de quiosc publicat ara fa cinc anys. Impensadament Trapero va treure pit. Vull dir que va insultar tots els presents i els va acusar de voler-li fer la maça i el cullerot.

L'espectacle, desconcertant per al teleespectador, ens posa davant una nova degradació de l'ètica. Els que traspassen la ratlla de la decència acusen els que no combreguen amb rodes de molí de tirar-los per la cara la seva barra immensa. Un altre cas de barra que no té perdó: María del Carmen Martínez Bordiu s'ha fet escriptora, reprenent, així, la saga literària iniciada per Jaime de Andrade, àlies Francisco Franco. I Carmencita, a falta de vivències intel·lectualment gratificants, parla de les seves històries de llit. El primer embolic el va tenir amb un genet, i el segon amb un home casat. Casualment aquests dies s'ha fet pública la història de Luisa Rodríguez García, una andalusa centenària, que havia tingut un infant de fadrina, abans de la guerra, i que l'any quaranta va ésser pelada al zero (per les autoritats franquistes del seu poble, Montellano), passejada pel poble i obligada a acudir diàriament a l'església per a purgar els seus pecats. Mireu si ho és desvergonyida, Carmencita...! A diferència d'aquesta pobra dona, ella ha estat una persona lliure. Però mai de mai no ha condemnat el padrinet.