Jaume: el primer és el primer

Jaume Carbonero, conseller d'Habitatge i Obres Públiques, és una rara avis dins l'actual Govern balear. Discret com ningú, escrupolós i seriós en els seus plantejaments, auster com un monjo, no ha engreixat ni cent grams en els darrers tres anys i mig, tot i tenir dret als famosos vals de restaurant de franc que gaudeixen i aprofiten quasi tots els alts càrrecs de l'Executiu. Per ell, la política és un apostolat, una pesada creu a l'esquena que s'ha de suportar amb dignitat. Els que el coneixen de prop diuen que està trist. Ha hagut de rebre moltes picades d'agulla per part dels seus companys de Cort. La seva política de sòl per tal d'aconseguir espai per aixecar habitatges socials ha patit cent un entrebancs per part de la institució que presideix Madò Bicicleta. El que hauria pogut ser l'estratègia estrella de l'actual Govern Antich ha vist esvair-se o complicar-se alguns dels seus objectius.

Dit això, Carbonero ha de fer honor a la seva fama i ha de donar a Cort els doblers per convertir Son Banya, a poc a poc, en un solar. Seria d'alarma social que aquell focus de delinqüència, aquell híper de la droga, aquell temple de l'assassinat quedàs dret una legislatura més per contradiccions i bregues entre l'esquerra. L'actual Govern s'ha distingit per aplaudir les engrillonades dels polítics de l'oposició. Fins i tot expulsà UM de les institucions per escàndols judicials. Qui fa això de cap manera no pot consentir, per acció o per omissió, que subsisteixi Son Heroïna. El greuge és de tal dimensió que fa empegueir i lesiona la sensibilitat dels ciutadans.
Carbonero s'ha de llepar les ferides i ha de finançar a Grosske l'operació Norit. Ho ha de fer per Mallorca i per la llibertat, perquè no hi hagi cap barbaritat que separi l'una de l'altra. Prou de gelosies.