Les coses que passen a Mallorca no tenen comparació amb cap país desenvolupat. Allà on impera el sentit comú, no s'emprenen projectes urbanístics -i molt menys macroprojectes- sense tenir el consens de tots els segments socials afectats. Un cop escoltats els diferents sectors, s'estableixen unes bases a partir de les quals es convoquen els concursos d'idees. A la Platja de Palma, no. Allà, un cop més, s'ha demostrat que a Mallorca no hi ha seny. Vegem-ho: nomenen Marga Tiraduros presidenta del Consorci; Madrid li aboca 16,5 milions d'euros; Nájera es creu que és la reencarnació del Gran Capitán i tira pel carrer de la bogeria convocant concursos d'idees de bomber. Al final, i sense parlar-ho amb ningú, resulta que la solució és tomar cases i pisos. Resultat: ja tenim un Beirut armat entre Can Pastilla i el pont dels Jueus.

I mentrestant, el pitjor dels escàndols, una vergonya sobre la qual cal insistir tantes vegades com faci falta: ningú, ni Madrid, ni el Govern balear, ni l'Esperit Sant, no és capaç de dir quants de doblers s'hi ha gastat Nájera fins al moment. Ho podem intuir conforme al que comenten els hotelers: En dibujitos, comidas y aviones, quince millones. I tira milles. És lògic que el Govern mediti suspendre el pla de reconversió. La consellera Joana Barceló veu que aquest caramull de despropòsits pot fugir de les mans a la Gran Capitana a mesura que s'acosten les eleccions. Val més girar full ara que haver d'escoltar d'aquí a uns mesos el PP demanant: Margarita, ¿dónde está el dinero? A sobre, centenars de famílies del nucli no han d'anar a votar amb el temor que els expropiïn ca seva per molt pocs doblers. Això és, políticament, quasi suïcida.