Halloween nostrat
Halloween s'ha convertit ja en una tradició festiva mallorquina. La primera vegada que vaig veure gent disfressada al mode de les pel·lícules nord-americanes degué ser fa quatre anys. Pel carrer del Sindicat, de Palma, es passejaven mitja dotzena d'adolescents vestits de morts, esquelets i zombis. Record que vaig fer un mig somriure, segur que aquells al·lots seria difícil que fossin l'inici d'una nova festivitat mallorquina. Tanmateix, manco d'un lustre després, la penetració d'aquesta festa és enorme. Escoles, grups d'esplai, discoteques, reunions privades... enguany l'han celebrada pertot arreu. És ver, era cap de setmana, cosa que va ajudar molt a la participació popular. Precisament perquè ho era, cap de setmana, la festa va ser per duplicat. Tot i que el dia assenyalat era el diumenge, el dissabte ja hi hagué morts i calaveres a voler.
Està molt bé que la gent jove s'apunti a un bombardeig si és necessari, que per això són joves, i que ara s'inventin una nova tradició que ben segur d'aquí a uns pocs anys serà celebrada per al·lots que no tendran el record de quan no se celebrava. Segurament cap dels que la celebren en sap l'origen -que no sigui cinematogràfic- i, bé que fan, poc els importa. Es tracta d'una adaptació nord-americana d'una antiga tradició cèltica que és semblant a la del tots sants cristians, només que als Estats Units va ser despullada de tota transcendència religiosa i va quedar fixada com una celebració eminentment secular, tot i que alguns -sempre n'hi ha, d'aquests- entenen que té un rerefons religiós.
L'expansió per tot el món occidental de la festa de Halloween, ens diuen alguns sociòlegs, es fonamenta en la força expansiva de la cultura cinematogràfica nord-americana. No ho discutiria mai, però em fa l'efecte que hi ha qualque cosa més. Perquè és estrany que aquí, a Mallorca, sigui justament ara quan penetri Halloween, suposadament a causa de la projecció internacional del cine dels Estats Units, i no, en canvi, a qualsevol moment durant els molts anys en què hem gaudit de meravelloses perles culturals com, entre d'altres, La nit de Halloween (John Carpenter, 1978), a més, per suposat, d'infinits derivats, un més cutre que l'altre. Fa moltes dècades que generacions senceres de mallorquins ens hem educat culturalment també amb aquestes pel·lícules -alguns diran: "idò mira tu, així han sortit", però sí, som així i ens agrada: cap festa popular més entendridora que les Dotze Hores de Terror dels Chaplin- i no per això havíem vist el 31 d'octubre ningú pels carrers de Mallorca disfressat de la mort, amb carabasses amb llumets a dedins i tota la parafernàlia adequada per a l'ocasió. Així que, per tant, hi ha d'haver una altra raó per a l'èxit tan ràpid i intens de Halloween a Mallorca en els darrers quatre anys.
No tenc ni idea de per què deu passar, però segur que hi ha d'haver una raó. Per ventura perquè, a diferència de fa uns anys, la societat mallorquina d'ara està desestructurada, no té referències clares i és impossible que en tengui? Pot ser perquè mentre una selecta minoria continua volent mantenir unes tradicions subvencionades que importen un rave cada cop a més mallorquins, aquests, en nombre creixent, s'estan inventant les seves que, com Halloween, són espontànies, sense subvencions i, per tant, més vives que moltes d'altres? O, senzillament, perquè mai no sobra la festa?...
També a Opinió
- Recollida de signatures contra la macrourbanització de Palma
- Ha mort Francesc Moll i Marquès, fundador del GOB, hereu de Can Moll i editor compromès amb la llengua catalana
- Oferta milionària per a comprar la plaça de toros de Palma
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- Els hotelers llancen la campanya 'Tourist, go home happy' amb la intenció de contrarestar les multitudinàries protestes contra la turistització
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Diumenge dia 31, dins un supermercat de Santa Eulària, vaig sentir des des megàfons com una veu jove i femenina s'expressava (en castellà, que és com s'estila a s'Eivissa urbana fer-ho en públic) en to humorístic i amenaçador i dient coses sobre morts i altres
El fil de la immigració deu ser important com assenyala Fogater. Jo hi afegiria els infants sudamericans i les seves famílies, que tenen molt introduïda aquesta festa, i deuen ser molts de milers. Al final Hallowen, com el Papa Noël, juga amb avantatge. Jo en aquests casos no parlaria de "multiculturalitat" sinó d'homogeneïtzació sota patrons nordamericans.
Amb Hallowen, no cal dramatitzar. Per tot el món occidental triomfa i no direm que es perden totes les identitats.
Aquesta cosa del Halloween és una mostra més de la imparable pèrdua d'identitat dels mallorquins i de la poderosa globalització liderada pels americans. No té remei, perquè els joves, que haurien de continuar les nostres tradicions, han perdut les fites. No saben ni d'on venen ni qui són. I molt menys cap on van.
El que li passa és que està molt avesat a ser colonitzat (culturalment, lingüísticament, políticament, econòmicament) i ja forma part de la seva tradició personal. Els que ens hi resistim una mica li feim la impressió que som "rarae ave". Ho hem de comprendre. O no.
En Miguel Pajares se pensa que tots es mallorquins sóun uns psicòpates malalts d'autoodi com ell mateix, i per això parla de les festes mallorquines com "tradicions subvencionades que importen un rave a cada cop més mallorquins". Això serà a tu, pardalera! El seu problema és que prefereix això de hallowen i la "feria de abril" que anar a firar al dijous bo, escoltar el cant de la Sibil·la, egalar el rosari als fiols, anar de matances, celebrar Sant Antoni, etc. Com que ell no ho fa, es pensa que no ho fa ningú. Així de documentat i brillant és aquesta llumenera d'en Pajares.
És la multiculturalitat que agradi o no a Merkel s'obre pas a canvi de perdre's els rosaris de carbassat i els Don Juan Tenorio. Ja fa alguns segles es perdé el costum ben nostrat de posar cistells de pa damunt les tombes per Tots Sants. Ara en els cementiris haurem de posar semàfors , alguna hamburgueseria i màquines expenedores de Coca-Cola. I quan acabi la festa vendrà el Pare Noël, que també és nostre de tota la vida, i que no ens passi pel cap agafar-nos al Caga tió, que la Brunete no ho podria admetre de cap de les maneres.
Al meu poble he detectat això: són els nins estrangers (alemanys, anglesos, nòrdics...) els que duen la veu cantant en aquest tema, i els "autòctons" s'hi apunten (ho pos entre cometes perquè tant els uns com els altres són nascuts aquí, mallorquins doncs). No sé si pot servir per explicar-ho.
Au, el gurú Payeras ja ha determinat els temps necessari per a proclamar que una bajanada qualsevol assoleixi la categoria de tradició (al menys aquí a Mallorca; potser que per a altres països fóra més exigent): quatre anys. Les festes cerveseres del balneari no-sé-què de s'Arenal (alemanyes), les celebrtacions d'aniversaris escampant ous i farina pel carrer (colombianes), i altres delicadeses ja deuen cobrar sexennis en el registre de les tradicions més nostrades, així com el plaer de llegir pixerades fora de test a moltes publicacions també molt nostradetes. Això sí, no sé si amb subvenció o sense... Hi ha a qui tot això, pel que escriu, li agrada molt. Idò enhorabona i que ho disfruteu, nostradament.