Halloween s'ha convertit ja en una tradició festiva mallorquina. La primera vegada que vaig veure gent disfressada al mode de les pel·lícules nord-americanes degué ser fa quatre anys. Pel carrer del Sindicat, de Palma, es passejaven mitja dotzena d'adolescents vestits de morts, esquelets i zombis. Record que vaig fer un mig somriure, segur que aquells al·lots seria difícil que fossin l'inici d'una nova festivitat mallorquina. Tanmateix, manco d'un lustre després, la penetració d'aquesta festa és enorme. Escoles, grups d'esplai, discoteques, reunions privades... enguany l'han celebrada pertot arreu. És ver, era cap de setmana, cosa que va ajudar molt a la participació popular. Precisament perquè ho era, cap de setmana, la festa va ser per duplicat. Tot i que el dia assenyalat era el diumenge, el dissabte ja hi hagué morts i calaveres a voler.

Està molt bé que la gent jove s'apunti a un bombardeig si és necessari, que per això són joves, i que ara s'inventin una nova tradició que ben segur d'aquí a uns pocs anys serà celebrada per al·lots que no tendran el record de quan no se celebrava. Segurament cap dels que la celebren en sap l'origen -que no sigui cinematogràfic- i, bé que fan, poc els importa. Es tracta d'una adaptació nord-americana d'una antiga tradició cèltica que és semblant a la del tots sants cristians, només que als Estats Units va ser despullada de tota transcendència religiosa i va quedar fixada com una celebració eminentment secular, tot i que alguns -sempre n'hi ha, d'aquests- entenen que té un rerefons religiós.

L'expansió per tot el món occidental de la festa de Halloween, ens diuen alguns sociòlegs, es fonamenta en la força expansiva de la cultura cinematogràfica nord-americana. No ho discutiria mai, però em fa l'efecte que hi ha qualque cosa més. Perquè és estrany que aquí, a Mallorca, sigui justament ara quan penetri Halloween, suposadament a causa de la projecció internacional del cine dels Estats Units, i no, en canvi, a qualsevol moment durant els molts anys en què hem gaudit de meravelloses perles culturals com, entre d'altres, La nit de Halloween (John Carpenter, 1978), a més, per suposat, d'infinits derivats, un més cutre que l'altre. Fa moltes dècades que generacions senceres de mallorquins ens hem educat culturalment també amb aquestes pel·lícules -alguns diran: "idò mira tu, així han sortit", però sí, som així i ens agrada: cap festa popular més entendridora que les Dotze Hores de Terror dels Chaplin- i no per això havíem vist el 31 d'octubre ningú pels carrers de Mallorca disfressat de la mort, amb carabasses amb llumets a dedins i tota la parafernàlia adequada per a l'ocasió. Així que, per tant, hi ha d'haver una altra raó per a l'èxit tan ràpid i intens de Halloween a Mallorca en els darrers quatre anys.

No tenc ni idea de per què deu passar, però segur que hi ha d'haver una raó. Per ventura perquè, a diferència de fa uns anys, la societat mallorquina d'ara està desestructurada, no té referències clares i és impossible que en tengui? Pot ser perquè mentre una selecta minoria continua volent mantenir unes tradicions subvencionades que importen un rave cada cop a més mallorquins, aquests, en nombre creixent, s'estan inventant les seves que, com Halloween, són espontànies, sense subvencions i, per tant, més vives que moltes d'altres? O, senzillament, perquè mai no sobra la festa?...