Gràcies a l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Balears, que ha tingut cura d'organitzar el Congreso Nacional de Derecho del Turismo, hem tingut l'oportunitat d'assistir al naixement d'una estrella i a la confirmació d'un meteorit de pedra de moldre. Va ésser en el transcurs d'una taula rodona en la qual participaren Sebastià Escarrer i Pablo Piñero. Entre el públic, asseguda a primera fila, s'hi trobava la Vicepresidenta del Govern, la senyora Joana Barceló, de qui, malauradament, la premsa gràfica no va fer un seguiment exhaustiu. L'estrella que comença a brillar de manera rutilant és el jove Escarrer. Després de mostrar-se partidari d'un Estat uniforme, va criticar la prohibició de les barraques de begudes a la costa i la limitació dels horaris comercials, cosa que ens permet deduir que aposta per la modificació dels drets laborals dels treballadors i per una major degradació del litoral.

Tanmateix, allà on va excel·lir, l'hereu de Don Gabito, va ésser en centrar el seu discurs en els països turístics de l'Amèrica del Sud. Per si no ho sabeu: a la República Dominicana abusen de voracitat recaptatòria (probablement Hisenda vol cobrar els imposts sense minva ni demora) i a Veneçuela amenacen amb l'expropiació de l'hotel si l'empresari no s'ajusta a les normes (és a dir, a la legalitat). En un batre d'ulls, Sebastià Escarrer va donar a entendre que Mallorca és la seva fàbrica (de la famíglia i de tres o quatre famílies més) i que, en qualsevol cas, les lleis que constitueixen, a cada país, el marc de convivència, s'haurien de poder abolir per l'article vint-i-sis. Acceptem, per tant, que amb Sebastià Escarrer ha nascut una estrella que en dos dies, progressant com progressa, estarà en condicions de participar en els debats d'Intereconomía.

Fet i fet, la seva intervenció del Col·legi d'Advocats ha estat força comentada, i ho hauria estat més, encara, si no s'hagués assegut al costat del senyor Pablo Piñero, un mestre del monòleg que pot tutejar Chiquito de la Calzada sense complexos. Per afegitó, aquest empresari, Piñero, té els dallonses d'un legionari. I com que encara no ha après a valorar la importància de la prudència, no va tenir altra idea que qüestionar la intel·ligència dels espanyols. Si Giménez Losantos o César Vidal en tenen notícia, l'afaiten. I això que és dels seus. O, si tant voleu, queda una mica més escorat a la dreta, perquè quan va prendre part amb la discussió de l'ecotaxa va deixar patent que compartia la filosofia dels Camelots du Roi. Ara Piñero troba que els espanyols són imbècils. No ho ha dit, és clar. Però ho ha donat a entendre.

Ocorre, segons Piñero, que els espanyols s'abstenen de viatjar a Mallorca perquè els senyals de circulació en català els despisten, i si els agafa la fosca fent voltes per fora vila, imagineu-vos!, pot venir el llop i nyam. Va ésser tan contundent, Piñero, que val la pena repetir les seves paraules: "No podemos rotular en catalán. Los viajeros no alquilan coches porque no saben llegar a Sineu". Per arribar a Sineu, cal seguir la fletxa. Aleshores, qui no la sap seguir és imbècil. No pot fer-se altra deducció. Déu meu...! Em demanareu per què he dit que els companys gràfics havien d'haver estat pendents de Joana Barceló. Per una raó ben senzilla: perquè no sabem com va encaixar les dues intervencions esmentades. La d'Escarrer i la de Piñero. Si no va mossegar-se les ungles, no va enrojolar-se i no va partir abans dels aplaudiments de cortesia, què voleu que us digui...? Estem ben cuits.