Si haguéssim de fer cas del que va dir Jaume Font divendres a migdia i li contestà José Ramón Bauzá a l'horabaixa, Carlos Delgado hauria d'abandonar el PP ràpidament. Perquè si el president del partit està d'acord amb el que digué el de sa Pobla, és que ha canviat altre pic d'opinió.

Allà on el president del PP diu que s'està inculcant la llibertat, amb el Decret de mínims, el pobler trobà que és justament on queda perfectament defensada la llibertat d'elecció de llengua. Com, idò, pot dir Bauzá al cap d'unes poques hores que "no hi ha res que el senyor Font vulgui que no vulgui jo"? Si en efecte és així, Font té un problema com a mínim seriós de comprensió del "discurs" de seu encara president. Però com que tots hem entès de les paraules Bauzá el mateix que Font, aleshores caldria concloure que el problema el té el president del PP. Per ventura en té un, de problema, i fins i tot un parell -mallorquí- més, però no és amb relació al que diu, deixa de dir, rectifica o confirma. Perquè les paraules de poc serveixen en el cas de Bauzá.

Qui, a hores d'ara, és capaç de dir què pensa el president del PP sobre la situació legal del català a les Balears? Per ventura el que va dir a Ona Mallorca amb relació a la Llei de normalització que llavors va resultar que no era més que sobre el Decret de mínims? O potser el que va dir divendres, que, com bé resumia en el titular de la informació aquest diari, "I Bauzá ja no diu que derogarà el Decret de mínims?...

És impossible saber què pensa Bauzá. De tot. Fa poc deia que "alguns" -en clara referència al Govern d'esquerres- es dediquen "a criminalitzar" els empresaris. Aquest Govern, que s'agenolla davant de tot el que sigui empresaris, els "criminalitza"? Podria parèixer que anava de broma. Però no, no hi anava. El que passa és que tant li és dir blanc com negre, com gris, o groc, o vermell. Si ell troba que ha de xerrar de colors, idò colors s'ha dit, encara que no vengui a compte. Igual fa amb el català. Un dia troba que ha d'encendre el foc lingüístic i un altre, com divendres, recular. Però què pensa realment Bauzá sobre el particular? No cal esforçar-s'hi. No pensa res sobre el particular. Ni sobre res. Senzillament va dient el que creu necessari, un dia una cosa i l'altre el contrari, sense fer, a l'espera que quan hagi de fer ja se li ocorrerà què.

Bauzá és una transmutació, amb molta variació estètica, de Gabriel Cañellas. No debades l'expresident és qui més l'empeny i li dóna suport. Bauzá adopta allò tan genuïnament canyellià de deixar que tothom entengui el que vulgui sobre el que ell pensa, que tanmateix al cap d'un mesos ningú no se'n recordarà i ell podrà fer la seva. És el que feia sempre Cañellas. No era pròpiament regionalista, en el sentit ideològic, però li anava bé parèixer-ho a còpia de parlar de "lo nostro". No era pagès -res més enfora-, però li agradava deixar que els altres li conreasssin aquesta imatge. I així, amb tot. El seu "laissez fer, laisser paisser" no era econòmic, ni polític, sinó un deixar fer, deixar passar i deixar pensar el que volguessin els altres sobre ell, que, com que ell no tenia idees sobre res, anava improvisant sobre la marxa. Bauzá és exactament igual.
Així que, en resum, si haguéssim de fer cas del que digueren Font i després Bauzá divendres, Delgado se n'hauria d'anar del PP. Però com que es tracta de qui es tracta, no podem treure conclusions d'allò que diu, perquè en realitat no diu res.