algo de nubes
  • Màx: 20.27°
  • Mín: 13.74°
14°

El dol de les sotanes

Aquests mots de Lluís Maicas defineixen, en gran part, allò que han estat els cent any dels franciscans a Inca (1910-2010). En aquests instants de collita i de balanç de l'anyada d'un segle, hom s'adona d'una història certament rellevant, d'unes experiències i d'unes mentalitats sense les quals difícilment podem acabar d'explicar del tot la Mallorca actual. Dijous a vespre, a Sant Francesc d'Inca, amb el temple ple, es presentà la miscel·lània d'estudis, històries i memòries del Centenari de l'arribada dels Franciscans a Inca i del col·legi Beat Ramon Llull 1910-2010). Una part rellevant del llibre està composta pels testimonis d'antics alumnes, professors i membres de l'Orde Franciscà que hi han aportat una nota d'emotivitat. Hi ha, també, notes líriques i creatives, com les que citàvem a l'inici, amb aportacions escollides, però ben característiques dels fruits d'aquest centre educatiu de referència per a la ciutat i per a la comarca.

L'obra es completa amb diversos estudis de recerca històrica que, des de punts de vista complementaris, ofereixen un fil interpretatiu del centenari, expliquen fets emblemàtics i posen en relleu experiències personals significatives. Tot plegat, la comunitat dels franciscans d'Inca -laica i religiosa- ha posat, amb aquest llibre, una fita en la prestatgeria de la història i del patrimoni religiós de les Illes. El pronòstic del temps de la història anuncia dificultats pels models de l'estructura tradicional de l'Església tal com havia funcionat amb una certa esplendor durant els darrers segles. Aquell temps d'eufòria, de poder i de servei sembla que és a tocar el final d'una etapa, perquè estam vivint ja al final d'un cicle històric. Allò que vindrà serà diferent, probablement amb els mateixos fonaments i els mateixos contingunts. També serà diferent la manera com es gestionarà el patrimoni religiós acumulat dignament i esplendorosament durant aquest cicle que conclou.

Entre aquest patrimoni també s'hi ha de comptar la gestió de la cultura religiosa i allò que volem que transcendeixi el temps i esdevengui patrimoni del país. Allò que s'ha fet amb la col·laboració del poble i pel poble espera pacientment un gest de les administracions i de la mateixa ciutadania. Ho veim en aquelles localitats on el patrimoni religiós, desamortizat, restaurat, adquirit i transformat en públic, ha esdevingut un referent de tots. En aquest llibre sobre els franciscanisme a Inca, al qual ens referíem, allò més significatiu és la manera com es valora i estima allò que ha esdevingut un símbol de referència, un espai emblemàtic imprescindible per explicar la vida de molts i que dóna sentit a la gent d'un poble. El cronista d'Inca, Gabriel Pieras, en la presentació del llibre deixà pinzellades memorables, regalims de passió que s'expressaven des de la racionalització d'una vivència que, amb diferentes formes i temps, ha servit per millorar el paisatge cultural i acadèmic del país. Estam segurs, també, com no pot ser d'altra manera, que ha servit per fer persones millors.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.