algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°
13°

El hacker i la tortura

A partir d'ara els ianquis ja tenen amb Julian Assange un nou monstre que fa part dels seus malsons. Aquest hacker ha demostrat que l'exèrcit que des de la Segona Guerra Mundial vetlla per garantir els valors d'Occident ha estat dissenyat per a envilir aquests mateixos valors. La imatge del bon soldat que amb una mà sosté la metralladora i amb l'altra ofereix xocolatines als infants de les terres que acaba d'alliberar dels nazis va ésser creïble fins al conflicte del Vietnam. Al Vietnam, l'exèrcit americà ja no era un exèrcit d'alliberament, sinó de neteja ideològica. I d'aleshores ençà ha generat més desprestigi i desconfiança que altra cosa. American go home = americans, anau-vos-en a casa. Els cinquanta anys darrers, aquesta frase s'ha repetit tant com el Parenostre a les cinc parts del món. Ni el "I have a dream" del tàndem Luther King-Obama ha aconseguit silenciar-la. Precisament, Obama, davant la filtració de wikeleaks, calla.

El Nobel de la Pau continua fent tot quant sap per demostrar-nos que els jurats d'Estocolm havien empinat el colze el dia que decidiren premiar-lo. No ha clausurat el camp de tortures de Guantánamo ni tampoc no ha abolit la pena de mort. I, ara, un tal Julian Assange, de mirada tímida, dóna publicitat als informes secrets sobre els mètodes de tortura usats pel seu exèrcit a l'Iraq. Que, tot sigui dit, indignen per criminals, no per nous o imaginatius. En realitat són els mateixos que ja emprava la Inquisició, la Gestapo, la KGB, la Sigurime o la sinistra Brigada Politicosocial de la Puerta del Sol, cosa que ens permet afirmar que històricament la humanitat ha tingut més interès d'avançar en el perfeccionament de la tortura que en altres aspectes. Per entendre'ns: ja estàvem cansats de comprovar que amb una llenderada als testicles s'aconsegueix una confessió més completa que amb un acte de contrició, i encara no havíem inventat la bicicleta.

Des del punt de vista de la innovació en el maltractament als presos, Assange no ens ha descobert res de nou. Tanmateix, les filtracions de wikileaks cerquen una finalitat més perversa que la de posar la política exterior americana en entredit. Si Bin Laden va ferir l'orgull dels Estats Units, Assange n'ha esmicolat l'ètica. El concepte d'exèrcit va associat, a molts països, als valors més elevats. I el cementiri d'Arlington és un exemple de la sacralització de la cosa bèl·lica. En canvi, després de la publicació d'aquests documents, com miraran als marines els petits ianquis? Vulgues no vulgues no té la mateixa càrrega poètica col·leccionar estampetes de Galán i García Hernández, com feien els infants espanyols després de la revolta de Jaca, que guardar a la cartera una fotografia de la soldat England. Allò que ens falta saber és què guanyarà Assange amb aquest escàndol. Ara per ara es justifica dient que sempre cal aclarir la veritat. De manera que és un passerell o un cretí, perquè la veritat és un trencaclosques del qual sempre falten peces. Tanmateix, hem d'agrair-li la contribució que acaba de fer al desprestigi de totes les guerres. Hillary Clinton s'ha escandalitzat molt i molt. Celebrem-ho! Per primera vegada la informàtica aboca al món una alenada d'aire fresc, net, no contaminant.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Ai, quin món!, fa mes de 12 anys
Dient les veritats es perden les amistats, però gràcies a Déu hi ha qui per dir-les consent a quedar tot sol, confiant, això sí, que la veritat suri, com assegura un altre refrany que ho fa, però que no sempre es demostra. Veurem com acaba tot això, que no té gens bona pinta.
Valoració:1menosmas
Per Un Nuremberg per als assassins, fa mes de 12 anys
Tots sabem que l'ètica no és virtut dels polítics nord-americans, per cert tots multimilionaris sense suor al front.
Valoració:0menosmas
Per Do not visit Majorca, fa mes de 12 anys
La resposta que donen els americans que pensen ès:
"De fet, l'exèrcit està en mans de Israel".
No ès estrany que l'exèrcit se hagi embrutit.
Valoració:2menosmas
Per Anderson, fa mes de 12 anys
Llorenç, el Nobel de la Pau el dóna un jurat noruec, per això la ceremònia és a Oslo. Una deixa de quan Noruega i Suècia eren part de la mateixa corona.
Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente