El president intenta injectar optimisme amb el seu nou Govern, després dels duríssims mesos que ha travessat d'ençà que el maig passat hagué d'afrontar nombroses mesures antisocials. Ara intenta presentar una remodelació com una gran victòria, a la qual s'ha d'unir el caríssim pacte que ha establert amb PNB i Coalició Canària. En realitat, ZP es troba en el seu darrer i suprem esforç per intentar esgotar la legislatura. Ha estat hàbil a l'hora de mantenir l'estabilitat institucional, però seran dos altres factors els que determinaran si de veritat ha recobrat el pols de la governabilitat. El primer és com plantarà cara a la crisi econòmica els pròxims mesos i fins a la primavera. S'espera que les xifres d'atur continuïn augmentant enmig de la indignació sindical i el cada cop més gran pessimisme empresarial. L'altre factor és electoral. El mes que ve Catalunya serà un termòmetre indiscutible amb uns comicis en els quals es preveu una notable davallada socialista. Serà el pròleg del que passarà el maig amb les autonòmiques i locals. ZP parla d'estabilitat durant 18 mesos, un pronòstic, a hores d'ara, molt mal de creure. Li esperen importants reptes a curt termini.