El pla de Bauzá

Bauzá deu tenir un pla. Però no el coneix ningú. Bé, per ventura ell sí, i la direcció nacional del PP, així com Gabriel Cañellas. Però els militants de base, quadres, dirigents territorials i no pocs directius insulars i balears no en tenen ni la més remota idea. Ho poden intuir, això sí: fer net, sense manies, de tot el que faci olor de Jaume Matas. Si la venjança és un plat que es menja fred, don Gabriel s'està menjant el seu congelat. Però se'l menja. Servit per Bauzá.
No crec que sigui Cañellas, però, qui estigui movent els fils. Dóna suport exprés a Bauzá, això és ver, però qui està impulsant al president en la seva croada és, òbviament, la direcció general a Madrid. La qüestió és si pot dur la seva aposta fins al final. En els darrers dos mesos ha deixat tants de cadàvers a la cuneta que corre el seriós risc de provocar un aixecament de zombis que se'l berenin pels peus. Primer va ser la defenestració de Jaume Font, a principi de febrer, més tard la ficada de pota sobre el català que va tapar totalment el bon debat de política general que havia fet el PP i, la darrera, l'estranya imposició de Maria Salom com a candidata número 1 al Consell de Mallorca a les eleccions de l'any que ve. Si el PSOE li aconsellàs què fer, no podria haver-li dit que fes més i millor per a les seves expectatives electorals. Dels socialistes, naturalment.
En els darrers dos mesos, i fins i tot es podria dir amb més precisió que a les tres darreres setmanes, Bauzá ha aconseguit quelcom que pareixia impossible: que l'esquerra s'animi i hores d'ara vegi com a possible mantenir el poder després de les pròximes eleccions. El president del PP està confirmant que és ja a aquestes altures la més sòlida esperança de Francesc Antich. Amb el que està fent no pareix gens agosarat imaginar que sigui capaç de complicar-se encara molt més les coses, ell tot solet.
L'objectiu final -fet net del passat- pareix que el té clar, però la incògnita és com deu imaginar aquest home que pot arribar a assolir-lo ofenent tanta gent pròpia, provocant incendis gratuïts i impulsant com a mínim la idea entre part de les bases pròpies que és millor que se la pegui que no que governi. Per primera vegada a la història del PP s'està trencant allò que ha estat la seva més efectiva arma electoral: que les divergències es deixen a banda quan s'acosten les eleccions. Bauzá les impulsa, les provoca, justament quan arriba el temps d'urnes. Al·lucinant és poc. Si li surt bé i resulta ser president l'any que ve, aquest home, fred com el gel, serà un president que riu-te'n tu d'en Cañellas o d'en Matas.
Ara, per arribar a ser president ha de guanyar, i cada vegada pareix més evident que ho haurà de fer per majoria absoluta o estarà acabat. Per guanyar, la lògica política indica que s'han de sumar esforços dels propis per multiplicar resultats, no restar suports en el partit que divideixen les probabilitats d'èxit. No crec que hi hagi una escissió important en el PP abans de les eleccions, tot i que no cal dir-ho, això, en veu molt alta perquè amb aquest Bauzá qualsevol cosa es pot imaginar, després de veure el que li agrada fer. Però aquesta manera d'actuar que té està creant les condicions perquè una estadísticament poc important abstenció de vot propi sumada a la creixent mobilització esquerrana -gràcies a ell- acabin per deixar en ridícul les enquestes de Madrid que li asseguren que serà president.
Periodista