algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

John Berger i els pagesos d'Europa

John Berger és un dels escriptors no gaire coneguts i poc o gens traduïts en el nostre país. Nascut a Londres, pintor i professor de dibuix, crític d'art, assagista, guionista cinematogràfic, a poc a poc es va anar tombant cap a la dedicació completa a l'escriptura. A partir de 1974 viu en un petit poblet dels Alps, a l'Alta Savoia, on ha escrit el gruix de la seva obra novel·lística. Berger, en la seva prosa, du a terme una reflexió sobre la societat rural europea tradicional en el moment de la seva desintegració final a mans de l'expansió de l'economia globalitzada i ho fa amb una gran claredat d'idees, amb una prosa obsessionada per la senzillesa i amb una notable càrrega reflexiva que va molt més enllà de la crònica realista.

Porca terra (1979) és la primera part de la trilogia De les seves fatigues. És un conjunt de relats i poemes centrats en la gent de la muntanya alpina. Al final del llibre hi ha un "epíleg històric" que és un petit assaig de l'autor sobre el contengut del seu propi llibre, en la millor tradició europea que Berger reivindica.

El lector mallorquí que hagi garbellat una mica en els prosistes insulars d'arrel rural, tant en els antics com en els moderns, hi trobarà sorprenents coincidències en la manera de veure un món condemnat a l'extinció. Val a dir que el món rural dels Alps és, en allò més essencial, molt semblant al món pagès de les nostres illes mediterrànies. Tant en els seus aspectes materials com en els seus trets psicològics i ideològics. Si deixam a banda les diferències físiques definides per la geografia, el pagès europeu és un grup social que, al llarg de la seva història, ha constituït una sòlida identitat de banda a banda del continent. Per això no sorprèn la descripció que fa l'escriptor britànic de les matances casolanes a les cases pageses dels Alps o la manera com els seus personatges expliquen la feina de pujar la terra amb carreretes a les marjades per guanyar espai a la muntanya. És la saviesa antiga que defineix la relació de l'home amb el seu entorn.

L'autor ho fa dir a un dels seus protagonistes: "I a això jo contest: aquest treball és una manera de preservar el saber que els meus fills estan perdent". La reflexió va més enllà i abasta el paper de la memòria i de l'oblit; de la fusió entre el passat, el present i el futur. Berger ens diu que "a les muntanyes, el passat mai es queda endarrere i sempre està al costat d'un mateix". La convivència d'unes persones sobre un espai, durant generacions, defineix un món de referències molt estables, unes continuïtats que podrien semblar perdurables per a sempre.
Però el sentit dels canvis contemporanis ens fa avinents noves evidències. Els pagesos són perfectament prescindibles. Les grans corporacions, l'entrellat de l'agrobusiness, sap prou bé que "l'agricultura no requereix necessàriament de l'existència de pagesos".

És possible, i es veu ja al cap de cantó, el final d'aquesta història multisecular: "la pressió econòmica imprescindible per al desenvolupament d'aquest pla la proporciona la caiguda del valor en el mercat dels productes agrícoles". I és aquí on l'assagista es nega a acceptar com a inevitable la liquidació dels camperols i obre la porta a noves possibilitats. Per ell, despatxar l'experiència pagesa "com qualque cosa que pertany al passat i és irrellevant per a la vida moderna" o "imaginar que els milers d'anys de cultura pagesa no deixen una herència per al futur" és negar el valor de massa història i de massa vides.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Miqueló, fa mes de 12 anys
Gràcies Mateu ! per donar a conèixer al gran John Berger. Un pena la escassa traducció al català d'un escriptor tan brillant. Que jo sàpiga només n'hi ha un. Un raó més per encoratjar la gent a aprendre bé l'anglès i aixi disfrutar de la seva extensa obra.
Molt bon article!
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente