muy nuboso
  • Màx: 13°
  • Mín: 11°
13°

Racons de Dickens (1838)

Quan visitava els racons del centre antic de Ciutat per tal de poder redactar el primer tom d'aquesta sèrie, en aquell cas, Palma vista pels escriptors, tot observant els detalls de quan pujava pel carrer dels Apuntadors, vaig descobrir, a mà dreta, un portal amb una petita reixa que no donava entrada a una casa, sinó que formava una mena d'obscur carreró que conduïa a tres o quatre habitatges. Al llarg del carreró, hi havia les bústies dels que vivien en aquell curiós indret. No hi mancaven noms d'estrangers, un dels quals era anglès, Peter Dickson. La meva sorpresa fou majúscula, puix que l'ombriu carreró i els vells habitatges em recordaven els ambients que descrivia a la seva novel·la Oliver Twist, el clàssic entre els clàssics, Charles Dickens. I per a més casualitat, allà hi vivia un solitari jubilat que em recordava amb el seu cognom el llinatge de l'escriptor. Charles Dickens (Portsea, Portsmouth, 1812-Gadshill, prop de Rochester, 1870) va extreure d'una jovenesa dissortada el material per a la creació de novel·les plenes d'humanitat i sentiment.

A l'hora de redactar aquest requadre, tenc entre les mans una edició Penguin Books de l'Oliver en llengua original i dibuixos de 1838, excel·lent treball d'il·lustració de George Cruikshank, autèntics testimonis urbans d'aquella època. Després, anant per la Part Forana, he vist que no manquen en altres ciutats illenques punts semblants de temps antics i penúria econòmica que es traduïa en aquells personatges estil Dickens del segle XIX i la famosa revolució industrial, amb els seus vapors i el treball infantil. Produiria també aquesta sensació, entre d'altres paratges urbans, el carreró llucmajorer de Can Rigo. Però no deixem Dickens sense parlar de l'escriptora Neus Canyelles (Palma, 1970), que ha publicat recentment La novel·la de Dickens, en què ens conta la història d'una dona, na Blanca, que no surt d'una pila de problemes: una filla per a criar, les despeses del lloguer, rebuts i més rebuts que la societat de consum imposa, la prestació de l'atur que mai no cobreix els forats existents, un marit que apareix de tant en tant i li va rapinyant els estalvis i la por de no poder-ne sortir.

Tanmateix, no perd l'esperança de recobrar-se i en aquest esforç hi contribueixen tres factors: el bon humor i l'enginy de la seva amiga Gina, el neuròleg que havent-li diagnosticat encertadament el seu grau de depressió té cura de la seva malaltia i en Charles Dickens, que enmig de les doloroses migranyes, se li apareix, entre fantasma i amic imaginari, fent-li companyia, llegint-li el llibre de capçalera, donant-li consells i discutint detalls del dia a dia. Així, del braç de Charles Dickens, na Blanca podrà tirar endevant la seva vida, puix que l'ésser humà s'alimenta, imprescindiblement, de pa i d'il·lusions.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.