La "nova" UM presentada en públic aquesta setmana, que vira altre pic cap el regionalisme, poc incideix, o més aviat gens, en el PP. En canvi sí que posa entrebancs que un nou partit protagonitzi en exclusiva l'àmbit regionalista. Malgrat que s'entén la voluntat de dir i d'intentar fer creure que UM pot llevar vots al PP, la veritat és que mai no n'hi llevarà d'una forma estadísticament significativa. Els seus espais no s'han mesclat mai, no es mesclen ni es mesclaran. És el mateix, però al revés, del que han intentat en el passat alguns dirigents del PP: absorbir l'espai d'UM. És senzillament impossible. Els d'UM es poden debilitar ells tot sols, fins i tot podrien perdre la representació institucional autonòmica, però no seria perquè els conservadors xuclassin vots seus. De la mateixa manera, el PP pot tenir o no majoria absoluta, però serà indistintament d'allò que faci UM.

Sempre ha estat igual. UM ha tengut per Mallorca entre dos i sis diputats i aquesta enorme oscil·lació no ha tengut reflex en els resultats conservadors. Això vol dir clarament que tot el que ara es diu sobre el regionalisme d'UM que podria incidir en el PP és el típic debat que no té cap sentit, però que de tant en tant anima el panorama. Igual que a la seva manera i en el seu moment va passar amb l'espai nacionalista -se'n recorden?- que, es deia, si s'hi sumaven tots els que aspiraven a representar-lo el resultat seria multiplicar-lo: evidentment era una quimera i així va quedar reflectit a les urnes. Per què? Perquè les parts nacionalistes no sumen ni molt manco es multipliquen sinó que, més aviat, resten o divideixen.

Si representassim sobre el paper els conjunts A (PP) i B (UM) -en una mena d'exercici de geometria política bàsica-, quan entren en contacte no es fonen, no hi ha intersecció i conseqüentment no hi ha pèrdua ni guany per cap dels dos. Si aparegués el partit regionalista (PR) sí que, en canvi, estaríem davant d'un no conjunt (C) que podria crear una intersecció -això seria, representat sobre el paper: que el contacte del conjunt C amb els conjunts A i B debilitaria a aquests dos augmentant el C-, perquè tendria capacitat de xuclar espai i vots dels dos partits. Perquè per una banda podria sumar de la UM que no és nacionalista i per altra ho podria assolir des de les bases conservadores del difús "lo nostro". Aquest és el re de la qüestió.

I la part que hi tendria més a perdre seria UM. Perquè és el conjunt més petit i perquè se n'anava a ocupar un espai, el nacionalista, en declivi i multidisputat per altres formacions, cosa que deixava opcions de surar per a l'espai regionalista. Per això, supòs, que Josep Melià, amb intel·ligència, va decidir el viratge actual. No per manllevar res al PP, que sap que és impossible més enllà de la imatge, sinó per consolidar el seu espai propi, dificultant així la creació del conjunt regionalista, el qual, si xuclàs, per poc que fos, dels conservadors, multiplicaria un espai que restaria a UM.

El viratge de Melià pot despistar a alguns. Però és indubtable que ha estat una demostració de pipella estratègica inusual en la vida política dels partits balears. Ràpid i amb decisió ha fet un moviment que ajuda a consolidar l'espai propi i, sobretot, dificulta que un possible PR ocupi -si arriba a existir- tot l'espai regionalista, cosa que seria letal per a UM.