nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
11°

Memòria històrica a ritme de rock

L'altre diumenge vaig passar un guster al concert que ens va oferir Barricada al Palma Arena com a colofó de la Fira del Disc. Enhorabona als organitzadors. El grup navarrès hi presentava el seu nou disc La tierra está sorda, inspirat en la barbàrie de la Guerra Civil i la repressió franquista. El concert va esdevenir un homenatge a la República i al bàndol perdedor a ritme de rock. El públic es deixà encomanar i es pogué sentir algun crit de Visca la República.

Maldament tenguem interioritzat que el rock és una música festiva i que la reivindicació és cosa de cantautors, la veritat és que si feim un repàs exhaustiu a la història del rock trobarem molts de cantants i grups que han aprofitat les seves cançons per reivindicar, defensar o criticar allò que consideren injust. Barricada és un grup que des dels seus inicis s'ha apuntat a les lletres amb missatge. Als seus discs ens podem trobar temes absolutament divertits i desinhibits, seguits d'altres de denúncia radical. El tema de la violència, especialment, la que s'exerceix des del poder amb la intenció de retallar la llibertat dels ciutadans, ha estat un dels que més han tractat. Per això, un disc d'aquesta temàtica no pot sorprendre els que més o menys hem anat seguint la seva trajectòria des que aparegueren a l'escenari públic ara fa vint-i-set anys.

Però el que sí que sorprèn és la rigurositat de la investigació històrica que traspuen les diferents cançons que componen l'àlbum. És evident que han llegit molt i han parlat amb molta gent per poder escriure aquestes lletres. És un àlbum dur, tant en la música, com sol ser habitual en aquest grup, com en la lletra. Conta històries tristes, de perdedors que varen patir tota casta de vexacions, però que no varen perdre les seves conviccions.
El concert encara fou més interessant, ja que el cantant va fer una introducció explicativa a cada tema i va dedicar moltes de les cançons a diferents persones i col·lectius. Per la part que em toca, no cal dir que em va agradar la dedicatòria que féu d'un dels temes als professionals de l'ensenyament, un dels col·lectius que varen ser més represaliats pel règim franquista.

Tanmateix, a mi allò que més m'ha interessat del disc és la seva capacitat didàctica. Efectivament, ofereix una informació històrica molt bona d'entendre i que, per la projecció que té el grup, pot arribar fàcilment als joves afeccionats al rock dur, molts dels quals habitualment no mostren gaire interès per aquest tema. El concert va ser bastant concorregut i, a més a més, el públic era d'allò més heterogeni, tant pel que fa a l'edat com a l'aspecte. La gent feia cara de passar-s'ho bé i posava atenció a les explicacions d'El Drogas, i em va semblar que a més d'un li entrava el cuquet de voler saber més del tema, de fet, sense voler, en vaig sentir algun comentari en aquest sentit. No m'estranya que a Barricada li hagin plogut invitacions d'instituts per anar a interpretar i explicar el disc als alumnes d'ESO.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Xaruc, fa mes de 12 anys
Si, la terra està sorda, sorda, sobre tot, per a tot allò que no li agrada sentir. Si aquests joves músics saben i volen cantar prou fort perquè els qui fan el sord els sentin, tant si volen com si no volen, em sembla molt bé. Jo ja som un vell xaruc i aqueixa música de rock em ve grossa, però desig a Barricada grans èxits i per molts d'anys!
Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente