Abans s'estudiava la manera de fer discursos, i supòs que als seminaris de capellans (si en queden) encara s'ensenya per l'interès de quedar bé a la trona. Crec que Retòrica i Oratòria eren els noms d'aquestes disciplines, però no n'estic segur (això ja no és del meu temps). Respecte a la dicció i a la gesticulació (les manades, en deim vulgarment) existia la norma de reservar per a moments excepcionals els tons elevats de la veu i el gest d'aixecar la mà més amunt del cap. Amb la utilització dels platerets dins una simfonia passa igual. L'ús massa reiterat d'aquests recursos els fa perdre eficàcia. Però aquesta ha estat la tònica fins ara del discurs de l'esquerra nostrada. Com que Cañellas ja era un monstre, ara no queden insults per descriure Bauzà. Com que el decret de mínims era horrorós (ves, l'havia aprovat el PP), ja no queden paraules per qualificar la seva supressió. I per molt que UM hagi defensat sempre la llengua, també se li aplica el so dels platerets, i amb la mateixa sonoritat que al PP. A Catalunya ho diuen molt clarament: no es pot matar tot allò que és gras. No es pot criticar amb la mateixa contundència el model lingüístic del PP que el seu model social, i es fa. Tots els sociolingüistes del món estarien disposats a afirmar que les mesures que proposa J. R. Bauzà tendeixen clarament a liquidar el català, el mallorquí i totes les modalitats balears en benefici del castellà. Quina mesura de política social és equivalent a això? El PP, d'aquestes, no n'ha proposada cap mai. Matar vells amb injeccions letals? Eliminar les pensions de jubilació per afavorir la llibertat de triar la manera de morir? Contractar imfermeres condemnades per assassinat amb l'excusa de l'eutanàsia? En la campanya electoral que ve veureu com la política social del PP és atacada com si aquestes fossin les seves propostes. Quantes vegades no hem sentit que si guanya la dreta els vells es quedaran sense pensió! Tant ens han enganat amb el llop dretà i escanyapobres que venia, que ara que sí que ha vengut a menjar-se la llengua no tenim ni veu per cridar auxili. Si la llengua és tan important per UM i PSM, i el PP la vol liquidar, farà això acostar les seves posicions, per exemple? Ca barret! (no “capell”, senyor Bauzà).
A diferència de l'actitud de la major part dels meus amics o companys de partit (de tots aquells partits on he militat), sempre m'ha costat molt escriure o parlar malament del PP. Primer, perquè crec estimar el meu país, i això se'm fa difícil de conciliar amb l'odi a la meitat dels seus habitants. I, en segon lloc, perquè la perenne crispació que s'ha instal·lat en l'esquerra (i en la dreta, total, per governar junts al País Basc!) té les arrels tan lluny com el 1936, i això no ajuda gens a construir un país normal i modern, on la gent vota la dreta o l'esquerra segons la valoració que fa de l'exercici del govern o dels programes electorals, i ho fa sense por als anatemes.
Dins aquest esperit constructiu, voldria avisar el PP que, si es vol mantenir com a partit majoritari amb el suport de la meitat de la població, no s'hauria de situar, com fa ara, en un extrem. Encara que també pot ser que allò que jo entenc per extrem sigui ja la centralitat a les Balears, però se'm fa difícil admetre que quedem tan pocs mallorquins de cultura i sentiments.
I ara voldria acabar de comentar amb comprensió i bonhomia, com sempre he fet, les intencions del senyor Bauzà, però tenc un problema, i és que, ves per on, les seves ponderades declaracions lingüístiques m'han tornat irascible, només em surten flastomies i malediccions, cosa que no va gens amb el meu natural pacífic i esquiu davant el conflicte, ni va, com dirien els meus entranyables detractors, amb l'actitud progressivament dretana que he adoptat. Res, que hauré d'acabar així, de qualsevol manera, o algú prendrà mal.
Professor de la UIB