Dels fenòmens meteorològics adversos, en sabem que la majoria no es produeixen cada dia ni cada estació, però també en sabem que adesiara irrompen en uns o altres paratges: de manera que aquestes eventualitats han de ser tengudes en compte a l'hora de traçar infraestructures, de construir cases o de fer jardins. La imprevisibilitat i l'escassa freqüència d'aquestes envestides naturals no justifiquen la majoria de negligències que els seus efectes revelen. (NB. Aquesta obvietat no és transferible literalment a les històries d'amor més enfollides, perquè no hi ha manera humana d'organitzar al seu entorn una estratègia previsora eficaç: per això veim tants de desastres generats per cors humans, dels quals ja havíem oblidat que eren volcans apagats. He dit desastres i és clar que la paraula no dóna cobertura a totes les tempestes, les bonances, el deliri, l'èxtasi, els odis -l'hecatombe, en fi- que provova el revifament d'aquells volcans tan silenciosos, d'aparença tan dòcil. O això diuen els que han passat per aquestes ventures i desventures.)
El Foment de les Arts Decoratives (FAD) gaudeix d'un prestigi producte de l'amuntegament de la feina ben feta, d'anys i més anys d'arbitratge i d'orientació en diverses aplicacions del disseny, de l'interiorisme, de l'arquitectura, etc. L'institut Joaquim Mir, de Vilanova i la Geltrú, havia estat honorat amb el premi FAD d'arquitectura, que sens dubte estava ben atorgat... si de l'arquitectura n'excloem aquells aspectes elementals la solució correcte dels quals és condició sine qua non per prendre's seriosament aquesta disciplica artística. La història de la civilització és la de la lluita contra la gotera, i mentre hi hagi goteres no podem parlar d'arquitectura ni destacar-ne qualitats estètiques, creació d'espais, etc., merevelles que, sense resoldre lo bàsic, són pures mandangues.
L'institut en qüestió s'ha quedat sense teulada -o es digui com es vulgui dir la peça que cobreix un edifici. El vent, com ja ha passat altres vegades aquests darrers anys en construccions d'obra pública, va bufar una mica més fort que d'habitud i va posar en relleu que la teulada era com una perruca de mala qualitat. El pobre Joaquim Mir, que clausurà la seva estada a Mallorca per mor d'un episodi d'arrauxament agut, ara veu el seu nom associat a una mena de símbol del nostre temps, i que té a veure amb la vulnerabilitat, amb la fragilitat extrema d'allò que tanmateix rebia l'aplaudiment dels especialistes. Segurament, l'edifici de l'institut no l'havien començat per la teulada, però és clar que, en arribar-hi, els tècnics no saberen veure que tot plegat esdevindria una gotera immensa: així feim les lleis, les guerres, l'acció política -bé, no sempre.