Ara que està tan de moda parlar malament de la política i dels polítics. Ara que s'ha fet normal denigrar la voluntat de servei per intentar canviar el país, és bo que hi hagi persones que es moguin per les idees, pels valors, per les conviccions, perquè és l'únic que perdura. Passarà el temps, passaran les persones, però els principis perduraran. Continuarà la lluita en defensa de la nostra llengua, de la nostra supervivència com a poble. Les èpoques d'abundància s'exhaureixen, les terribles conjuntures de crisi s'esvaeïxen, però la constància, la tossudesa, el coratge de tirar endavant quan es té tot en contra, no s'acabarà mai. Miquel Munar ha optat per defensar allò que creu. No li importa que sigui un partit petit, bandejat i que molts voldrien veure enterrat. Sap que un país no és només un territori, ni una comunitat d'individus, sap que un país és les idees que defensa, és un estil de vida, és la personalitat conformada de pares a fills per acarar el futur. És, en definitiva, voluntat de subsistir.