La celebració del 12 d'Octubre a Madrid es convertí en una nova manifestació de malestar, crits i xiulades contra ZP. Aquesta indignació ve a sumar-se a la que es visqué, des d'una altra perspectiva social i ideològica, el passat 29-S amb la vaga general. És un fet objectiu que Zapatero està de cada cop més aïllat. Ja comença a patir una manca de suport dins el propi partit. I si hi ha descontentament i decepció entre les mateixes bases socials i electorals d'esquerres, la situació ja frega l'histerisme entre els sectors més espanyolistes i ultradretans. Ahir es va veure a Madrid. El públic que assistí a la desfilada militar no respectà ni l'himne espanyol ni l'homenatge als caiguts. En conjunt, la situació comença a ser molt preocupant. A mesura que s'albira un retorn del PP al poder per les errades de gestió econòmica comeses per ZP, més s'encén l'extrema dreta i més exhibicions fa de la seva força. És una lliçó històrica: en època de crisi, qui governa ha de ser molt prudent, perquè les bandades que fa se li giren en contra.