"Per tal d'exterioritzar la meva decisió i convertir-me en un veritable ermità em vaig vestir amb el gruixut hàbit d'un ermità mort i em vaig fermar a la cintura una llarga i feixuga cadena de ferro. Així la meva semblança amb el meu antecessor es va estendre no només en el règim de vida, sinó també de la vestimenta que em protegia del fred del proper hivern.
Quan el dia següent em trobava entregat a la meva pregària dins la meva barraca, mentre es torraven en el foc uns groguencs naps, em vaig veure de sobte envoltat per quaranta o cinquanta mosqueters, astorats en veure la meva aparença, que no pogué impedir que envaïssin i escorcollassin l'habitatge. Naturalment no trobaren res exceptuant els meus llibres, que després de fullejar-los i que rebutjaren per considerar que no eren de cap utilitat. Quan finalment m'observaren amb més atenció i veren, per les meves mans, quina casta d'ocell havia caigut entre les seves, varen perdre tota esperança de botí.
Admiraren aleshores la duresa de la meva vida i mostraren no poca compassió vers la meva tendra jovenesa. Un dels oficials, sobretot, em mostrà un cert respecte. Llavors em va demanar molt educadament que els mostràs la sortida del bosc, per on ells anaven perduts...".
Aquest fragment literari correspon a la novel·la Abenteuerlicher Simplicius Simplicíssimus, és a dir, les aventures d'un tal Simplicissimus, que narra com un jovencell ha de sobreviure en el cor de la Guerra dels Trenta Anys. Camperol, ermità, soldat, el que fos amb tal de sortir viu de qualsevol avinentesa. Obra de Hans Jakob Christoffel Grimmelshausen, potser el narrador alemany més important del segle XVII, es pot considerar dins el gènere que en la llengua castellana qualifiquen de "picaresca". Nascut a Gelnhausen (Hesse) el 1620, Grimmelshausen va viure molts dels episodis que són el rerefons del seu relat de ficció. El 1634 la vila on havia nascut fou atacada pels croats i ell va caure presoner dels invasors.
Alliberat, continuà dins la milícia i arribà a esser el secretari del seu regiment. Deixà les armes en casar-se, el 1649, i després fou majordom i hostaler. Quan tenia quaranta-cinc anys es convertí al catolicisme i seguidament fou magistrat a Renchen. Era, doncs, un home polifacètic i és evident que en el Simplicissimus hi ha diversos trets autobiogràfics. La Guerra dels Trenta Anys, multinacional, vessà molts rius de sang i no arranjà cap problema. Simplicissimus comença essent un ximplet i acaba resultant un espavilat. Simbolitza la lluita eterna de l'esperit contra la matèria.
El personatge és un tipus d'impressionant humanitat que es veu immers en un món cruel, inhumà, absurd, que no pot ccomprendre: "Món immund, jo que vaig esser mundà, protest contra tu i no vull res de tu", acabarà dient.
