Sabates a Inca: una indústria de Museu

I és que aquesta indústria, si no canvien molt les coses, prest serà a Inca una indústria de museu. Hi ha poc a fer, perquè si bé és veritat que l'experiència sabatera de tota la comarca del Raiguer fa que el producte i el disseny que presenten els fabricants siguin d'una qualitat molt valorada, el que mana és el cost de la producció i amb això si que ja no poden competir.

Abans, quan la mà d'obra a l'Illa era barata, les fàbriques del Raiguer produïen per als Estats Units, però ara són els fabricants d'aquí, que no han tingut més remei que dur la producció a altres països, on la mà d'obra és molt més econòmica. Jo, que es pot dir vaig néixer dins una fàbrica de sabates, mir amb nostàlgia aquest canvi econòmic i pens que mai ja no tornarà a ser com abans, quan a totes les cases hi havia una màquina de repuntar, i un olor peculiar de goma d'aferrar, perquè, si bé el pare de família partia cada matí a la fàbrica de sabates que feia feina, la mare es treia un sobresou repuntant els cortes a ca seva. Era l'economia submergida que va ajudar a subsistir moltes famílies de l'època. Ara el Museu de la sabata d'Inca pot ajudar a no perdre la nostra identitat lligada a una indústria que sempre serà un referent.