algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
10°

La reaparició de l'agricultura

Hi ha haver un temps, ja llunyà, en què el món rural era present en el Parlament balear. Va ser l'època de Pere J. Morey, Ramon Orfila, Sebastià Serra... En aquells moments, a mitjan anys vuitanta, es varen fer propostes que traduïren a la nostra realitat el discurs europeu sobre les polítiques mediambientals i agràries (la nostra entrada a la UE és de 1986 i el traspàs de les competències en agricultura al Consell General Interinsular i al Govern balear es produeix el 1981 i el 1983). No es pot oblidar el paper de Gabriel Cañellas en aquesta primera etapa autonòmica, com un home relacionat amb el camp i vinculat als interessos de la propietat agrària.

Però aviat, deixada la competència d'agricultura en les nostres mans, vàrem anar deixant els deures sense fer. Les atribucions en formació, experimentació, recerca, impuls a la comercialització o planificació estratègica, es varen anar abandonant, subsistint bàsicament l'activitat subvencionadora. El debat polític general balear anava per altres camins i la pagesia es va convertir en una escassa referència de passada, una línia o dues, en els discursos oficials. És probable que, sota els efectes de la caiguda de rendibilitat del sector agrari intensificada amb la incorporació a la UE, els interessos de la gran propietat rústica es reorientassin ja d'una manera explícita cap a l'aprofitament urbanístic i altres opcions de monetarització del sòl, reduint l'espai rural -el sòl rústic- a un espai residencial o d'oci desvinculat de la producció d'aliments. Menorca amb la Societat Rural Menorquina com a forma de gestió del "lloc" i les vaqueries de llet és tema a part. El cas és que la formació conservadora governant, el PP, va anar desplaçant el tema agrari a un simple manteniment de territori electoral, sense major transcendència, amb mesures de gestió tan sols puntuals. El model de referència era el creixement sobre la construcció i el consum de territori. L'agricultura ja sols era el passat.

En els altres àmbits polítics la pagesia ha tengut una significació diversa. En les files nacionalistes, i en part de les files de l'esquerra estatal, s'ha valorat la funció territorial, mediambiental, econòmica i fins i tot identitària del sector primari. Però també ha existit una posició que, a partir del cultiu de tòpics molt arrelats, construeix un discurs excloent del món pagès i, per tant, d'una part de la ciutadania. Els agricultors serien sospitosos de ser "cobradors de subvencions" i valorats com a un segment de vot decantat a la dreta i per tant poc retent en l'àmbit politicoelectoral. Fins i tot la seva entitat com a un fet "actual" seria negada a partir de valoracions -discutibles- del pes del sector sobre el conjunt del PIB balear. També des d'aquesta manera de pensar la pagesia sols és passat.

Aquesta darrera versió del nostre progressisme sembla que té molt de predicament dins el Govern balear. Tant en el discurs del "nou model econòmic" com en les prioritats de la gestió i assignació de recursos. El resultat s'ha fet evident en el darrer debat de política general, en el qual tan sols la intervenció dels portaveus de l'oposició ha permès recuperar una reflexió inicial sobre el territori i la pagesia que semblava expulsada per a sempre del debat polític. Mentrestant els partits del Govern no entraven en matèria o ho feien d'una manera molt tímida, deixant coix tot el discurs sobre el model econòmic i territorial.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Albert, fa mes de 12 anys
No, i basta recordar d'entre els casos de corrupció, el "cas subvencions" (distribuïdes entre els amics de Cañellas i grans propietaris) i el "cas local de la conselleria) comprat a un soci de Cañellas per 200 o 300 milions més de pessetes que el seu valor taxat.
Valoració:2menosmas
Per Joan de Balàfia, fa mes de 12 anys
Sa icona d'en Cañellas damunt un tractor (es "tractorman") no vol dir que fos un defensor de s'agricultura
Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente