muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 12°
15°

Una carta de Galileo Galilei (1632)

"Que en aquest Diàleg meu, publicat darrerament, hi havia d'haver contradictors, era quelcom que jo ja havia previst i també tots els meus amics, perquè així ho asseguraven els xocs de les altres obres meves abans enviades a la impremta, i perquè així s'esdevé correntment amb aquelles doctrines que es decanten de les opinions comunes i inveterades. Però que l'odi contra mi i contra els meus escrits... fos tan poderós que gravàs en les santíssimes ments dels superiors que aquest llibre meu és indigne de veure la llum, és quelcom per a mi ben inesperat; per això, l'ordre que es va donar fa dos mesos a l'impressor i a mi, de no deixar sortir aquest llibre, fou un avís ben greu. I, tanmateix, em servia de gran consol la tranquil·litat de la meva consciència, que em convencia que no em seria difícil demostrar que jo era innocent.

Per tota la qual cosa, jo no puc negar que la intimació que m'ha estat feta darrerament, per ordre de la Sagrada Congregació del Sant Ofici, que haig de presentar-me dintre del termini del present mes al davant d'aquest excels Tribunal, em causa grandíssima aflicció; mentre vaig considerant amb mi mateix els fruits de tots els meus estudis i fatigues de tants anys, els quals en altre temps havien duit el meu nom amb fama del tot obscura a oïda dels il·lustrats, s'han convertit ara en notes greus per a la meva reputació, donant armes als meus rivals per arremetre contra els meus amics, oposant-los que jo he merescut finalment ser cridat a declarar davant el Tribunal del Sant Ofici, acte al qual no s'ha de procedir més que amb aquells que són autors de greus delictes. Això m'angoixa de tal manera que em fa rebutjar tot el temps que he consumit en aquesta mena d'estudis, mitjançant els quals jo desitjava i esperava poder decantar-me del camp ja llaurat i vulgar dels estudiosos; i en induir-me a penedir-me d'haver exposat al món part de les coses que he composat, em mana condemnar al foc els papers que resten dins les meves mans...".

Aquests textos, part d'una carta de Galileo Galilei, eren enviats en aquestes dates al cardenal Francesco Barberini, que es deia amic seu i que era nebot del Papa. Era un moment de gran tristor per al científic, unes hores d'abandonament... Però recobrà la seva confiança i volgué aclarir, d'una vegada per totes, a les autoritats eclesiàstiques, que havia actuat de bona fe. Tanmateix, els seus arguments no eren escoltats. Les seves raons xocaven contra un mur d'odis que ja no es podria abatre. Galileo Galilei, per haver descobert principis de la realitat planetària, era tractat pels que es deien "la veu de Déu" com el més miserable dels criminals. Poc degué fer el cardenal Barberini en el seu favor...

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.