nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°
12°

Allà deçà la raó

En acostar-se les eleccions sempre hi ha remoguda lingüística, amb el fi de crear adhesions dels qui volen creure que els problemes del món s'arreglaran fent desaparèixer el català. Una remoguda que provoquen, indefectiblement, els qui volen amagar ombres personals o les contradiccions dels seus programes. Ara, amb un entorn econòmic, social i mediàtic més favorable que mai als demagogs, sembla que la munició que hi gastaran supera la d'altres ocasions.

En aquesta línia encaixa la voluntat dels representants d'una associació de pares de conflictivitzar les relacions en una escola de Calvià. Un conflicte covat i promogut en un municipi regit per un que, precisament, té l'objectiu de governar les Illes o, pel cap baix, de marcar les línies d'actuació del proper govern.

A les Balears disposam d'un model lingüístic escolar que evita la separació dels infants per raó de llengua. Un model, fins ara compartit per totes les forces polítiques representatives, que es proposa que els infants acabin l'escolarització capacitats per a expressar-se en català i en castellà. Un objectiu que, vista l'experiència de tots aquests anys i el desequilibri dels factors que -en la nostra societat- afavoreixen l'aprenentatge d'una o altra llengua, demana que a l'escola hi hagi una elevada presència de la llengua catalana en tots els usos. Si molts dels nostres joves són capaços d'expressar-se -amb més o menys fluïdesa- en català i castellà és, en gran part, gràcies a aquest model escolar.

En lloc del model excloent i segregador a què aspiren els qui s'hi oposen, l'actual és un model integrador i additiu, del qual en surten beneficiats sobretot els infants de famílies monolingües castellanoparlants; els que menys oportunitat tenen d'entrar en contacte regularment amb les dues llengües. Amb un model separador, els principals perjudicats serien aquests infants, incapacitats per a passar d'una llengua a l'altra en les situacions en què podria interessar-los fer-ho. Si el coneixement de llengües és un dels valors de la societat actual, afavorir actituds i capacitats monolingües és una estafa. No oblidem que les menors proporcions de poliglotisme individual es donen entre els membres de les comunitats lingüístiques més extenses, tant per la poca necessitat de practicar l'ús d'altres llengües com per l'actitud a què sol menar-los la seva visió del món.

A la llarga, però, tota la societat en sortiria perjudicada perquè produiria, més que ara, monolingües funcionals en castellà i, per tant, ciutadans incapacitats per a respectar la llibertat dels altres d'usar el català.

Dificultar que una part dels infants escolaritzats en surtin plenament capacitats en les dues llengües; oposar-se que el coneixement de les dues llengües sigui requisit per a l'accés a determinats llocs de feina; i, consegüentment, impossibilitar el dret d'usar una de les dues llengües oficials, el català: una curiosa manera d'avançar cap a la "llibertat lingüística". En el fons, tracten de consolidar les condicions perquè desapareguin els factors que donen identitat a les Illes Balears.

La corrupció té moltes manifestacions. Si hi ha gent dedicada a la política que, en el tema de la llengua, és capaç de mentir i manipular la realitat més evident, no poden inspirar gaire confiança en qüestions més poc transparents i, per qui ho veu o no ho vol veure, deu ser impossible donar-los suport sense fer-se'n còmplices.

És temerari confiar que, sense posar-hi de la nostra part, a la llarga la raó i el seny s'imposaran. Prou exemples hi ha en la història que ho demostren. Fora del domini de la raó hi ha el desordre i la insolidaritat, els millors aliats dels canalles.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per A.L.M., fa mes de 12 anys
No sé per quin motiu el comentari que he enviat avui dematí ha desaparegut d'aquesta pàgina. Vet-lo ací copiat:
És ben cert que no podem confiar en què la raó i el seny acabin imposant-se si no ens esforçam per aconseguir-ho. D'altra banda, intentar convèncer aqueixs pares recalcitrants monolingües dels avantatges pels seus fills de parlar dues llengües és temps perdut: cent monjos i un abat no poden fer beure un ase si s'ase no vol, o, dit d'altra manera, qui renta es cap a s'ase perd es temps i es lleixiu.
Valoració:9menosmas
Per serge, fa mes de 12 anys
T'equivoques molt, Joan Melià. Els forasters que vulguin ser forasters, que ho siguin, i els seus fills que espabilin. Aquest no és el problema. Allò que fa vergonya es verue mallorquins que promouen el castellà en contra de la seva llengua, i no em referesc a Bauzá i Delgado, dos renegats, sinó a gent com Pastor i Rotger.
Valoració:10menosmas
Per Magdalena, fa mes de 12 anys
Aquest article s'hauria de fer arribar a tots els pares que s'han manifestat en contra del projecte educatiu de Son Caliu.
I em deman: quina educació rebran els fills amb uns pares que manifesten aquestes actituds tan antidemocràtiques, analfabetes i descohesionadores...?
Valoració:28menosmas
Per A.L.M., fa mes de 12 anys

























































És ben cert que no podem confiar en què la raó i el seny acabin imposant-se si no ens esforçam per aconseguir-ho. D'altra banda, intentar convèncer aqueixs pares recalcitrants monolingües dels avantatges pels seus fills de parlar dues llengües és temps perdut: cent monjos i un abat no poden fer beure un ase si s'ase no vol, o, dit d'altra manera, qui renta es cap a s'ase perd es temps i es lleixiu.






Valoració:1menosmas
Per Macià, fa mes de 12 anys
I torna-m'hi torna-hi! Joan, no sé com tens la santa paciència d'explicar, amb arguments, amb bones paraules, d'una manera tan didàctica... allò que, tanmateix, no volen entendre. Quan s'imposa el castellà, resulta que és majoria democràtica; quan l'escola és en català, és imperialisme feixista... Ja n'estic massa cansat!
Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente