nubes
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
12°

El nadó del segle

Quan l'ara premi Nobel de Medicina Robert G. Edwards va desenvolupar el procediment per a la fertilització humana 'in vitro' es va considerar que aquest bon senyor havia posat sobre la taula 'la més gran amenaça per a la humanitat des de la bomba atòmica'. Es temia que amb la manipulació d'òvuls i espermatozous es pogués produir algun tipus de 'dany' irreparable del qual se'n derivessin nounats monstruosos. Res d'això no va passar; el procediment que Edwards va iniciar -sembla fàcil: s'extreu l'òvul de l'ovari, se'l posa en contacte amb l'esperma, s'espera que es fecundi i, finalment, allò que ara anomenem embrió s'introdueix de nou a la dona- és a dia d'avui una rutina de laboratori gràcies a la qual han nascut -atenció!- quatre milions de persones.
Si la humanitat tingués una mica de sensatesa, si la humanitat es deixés d'orgues estranys i comencés a lloar els seus benefactors, Robert G. Edwards tindria un lloc assegurat en el cor dels homes. Deia Cioran que la humanitat només ha adorat aquells que l'han feta sofrir: és més probable que un bon senyor que assassina per maquiavelisme polític uns quants milions d'individus passi a la història de la humanitat -fins i tot com un gran filantrop- que no el bo de Robert G. Edwards.
L'any 1978, quan Edwards va fer la primera fecundació, el món sencer es va mobilitzar. La dona que havia estat beneficiària del primer tractament es va convertir en el centre de l'atenció periodística: dues setmanes abans de donar a llum, centenars de reporters feien acampada davant de casa seva, vigilant que en qualsevol moment arribés l'infant. Tothom esperava -amb l'Església a primera fila, desitjosa de veure com es castigava els que 'jugaven a ser Déu'- que el nounat fos un petit ogre; tota l'atenció mundial va contenir l'alè davant de la possibilitat que el primer 'nadó proveta' fos una criatura aberrant. Fins i tot bona part de la comunitat científica estava escandalitzada: ¿a on aniríem a parar? ¿Als úters artificials? ¿A les granges de creació d'humans, com les que descriu Huxley a Un món feliç? La mare va haver d'ingressar a l'hospital amb un nom fals; expliquen que els periodistes es disfressaven d'infermers, de capellans, de lampistes, tot amb la intenció d'arribar fins a la mare i poder veure l'aspecte del nadó. De tot això se n'hauria de fer una pel·lícula, una comèdia que seria ben negra.
'El nadó del segle', el 'Supernadó' -tal com deien els titulars de la premsa anglesa- va resultar ser una nineta perfectament sana; ara és una dona de trenta-dos anys, que acaba de tenir el seu segon fill, els dos de forma totalment natural.
En la línia acostumada, l'Església -ara sembla que ja no preocupada pels monstres- ha deplorat el premi Nobel a Edwards: el culpa dels milers d'embrions que esperen torn dins dels congeladors dels laboratoris. L'irracionalisme de l'Església ja ens és previsible; però, ¿per què des de l'esquerra oposar-se encara a l'emergència de tecnologies biogenètiques que faran de la modificació de la natura humana una perspectiva realista a curt termini? Els nadons del segle XXI tindran molta feina.
Escriptor

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.