algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 13°
19°

Tendria un nom: fracàs

S'ha hagut de recordar algunes vegades aquell pensament de Montaigne referit a les derrotes que tenen moltes característiques de les grans victòries. Vull dir amb això que, des d'un cert punt de vista de país, a l'enfilall de derrotes en trobaríem que s'avenen amb l'axioma del renaixentista francès. En trobaríem més que podrien merèixer la clemència de Muriel Spark, qui ens alerta sobre el perill de confondre manca d'èxit amb fracàs.
Però ni Montaigne ni Muriel Spark no ens ajudarien a atenuar l'aspror d'una derrota electoral del conjunt de l'esquerra en les pròximes eleccions autonòmiques. Aquesta és una possibilitat que no s'ha de minimitzar, vist el curs de les coses i la imperícia dels patrons d'aquest vaixell de folls en què navegam.
Si intentam imaginar una derrota a la Montaigne, que permeti als quadres de comandament presentar-se davant la parròquia amb la cara ben alta i la dignitat passablement salvada, no tenim ara mateix els fonaments posats per a aquesta contingència. Si cercam els beneficis de la pietat d'Spark, estam més o menys en la mateixa situació: vull dir que perdre unes eleccions, amb el que s'ha fet fins ara, faria inútil qualsevol recerca d'atenuants.
L'adversari és un partit que, durant tota aquesta legislatura, ha hagut de beure del calze de la corrupció dels seus anys de govern encapçalat per Jaume Matas. A hores d'ara, la derrota davant aquest enemic no hauria de trobar lloc ni en la quimera més atramuntanada de la política-ficció. A més, aquest adversari a batre ha fet mans i mànigues per mostrar-se altiu -en lloc de penedit-, dividit, amb un comandament feble i qüestionat; i amb tendències internes cap a aquells territoris d'on procedien els pares fundadors. Ha mostrat igualment una bel·licosa propensió a degradar el patrimoni cultural del país, ja que és exactament això el que es fa quan es dissenyen estratègies per afeblir l'ús i la utilitat de la llengua pròpia. No oblidem, tampoc, que és l'hereu d'unes polítiques territorials insostenibles, que han fet que el país pateixi una versió especialment maligna d'elefantiasi. I que s'oposa frontalment a la recuperació de la memòria històrica, que, en la majoria dels casos, és una forma de defensar les actituds de la dreta durant la Guerra Civil. Com és possible pensar en una possible victòria electoral d'un partit amb aquest perfil, en el traçat del qual sens dubte hem pecat de contenció escrupolosa?
Una derrota davant d'aquest adversari no podria ser considerada sinó com un fracàs sense pal·liatius. Ni Montaigne ni Muriel Spark. Tanmateix, aquest podria ser el camí per on ara mateix avança el gruix de les forces polítiques que encara en deim d'esquerres -ningú no sap per què. L'omnipresència del president Antich respon sens dubte a una estratègia un poc esburbada per donar visibilitat a la seva figura i per divulgar l'acció de govern. Però l'efecte bumerang és inevitable si té assumptes pendents de tant de calat com són els grans temes que encara no ha explicat -per més que asseguràs el contrari en la darrera entrevista a IB3 Televisió. No sé ell, però servidor estaria aterrit davant la perspectiva possible de ser derrotat per un partit que ha sortit de Jaume Matas per caure en mans de José Ramón Bauzá. Perquè no es podria parlar sinó de fracàs.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Antich i ZP donen el poder al PP, fa mes de 12 anys
Aquest govern es va suïcidar a Son Espases i el seu company ZP l'ha rematat. Els governs "de progrés" han girat a les tores cap a la dreta, però els electors de dreta no els votaran i tampoc els votaran els d'esquerra, una majoria ben farta de promeses que es perden ...
Valoració:13menosmas
Per No ho dubteu, fa mes de 12 anys
És molt lamentable, però és així, que molts, massa, mallorquins vulguin el nostre suicidi com a poble. Tant s'han deixat influienciar per la propaganda feixista, des del temps d'en Franco, i que encara dura? I si renunciam a ésser qui som, creieu, curts de gambals, que ens deixaran ésser qualcú? O hem d'esser qui som o no serem res!
Valoració:10menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente