Tot indica que ja tenim un nom per associar al primer episodi de ciberguerra explícit i aquest nom seria Stuxnet, el d'un sofisticat cuc/virus informàtic destinat a infectar ordinadors d'ús industrial i que sembla estar generant problemes en la infraestructura nuclear de l'Iran, en particular als ordinadors que controlen el procés d'enriquiment de l'urani necessari per a la seva posterior utilització. Segons algunes dades, el nombre d'unitats a l'Iran destinades a aquest procés ha disminuït recentment d'un vint-i-tres per cent, i els indicis apunten que va ser per mor d'aquest programa, encara que no ha tingut efectes notables en la quantitat d'urani processat.

L'Stuxnet va ser detectat per primera vegada el passat mes de juny en uns ordinadors, fabricats per Siemens, destinats al control de processos industrials i sembla que s'ha estès molt a la Xina i a l'Índia, abans de ser detectat a l'Iran. D'entrada semblava un programa destinat a l'espionatge industrial, però una anàlisi més fina va permetre concloure que l'objectiu vertader era el sabotatge d'aquests ordinadors industrials. Tot això sense oblidar que, l'any passat, un vaixell carregat amb aquests ordinadors, procedent de la Xina i amb destinació a l'Iran, havia estat interceptat a Dubai.

La història té, fins i tot, connotacions bíbliques, ja que en el codi d'aquest programa s'han trobat referències, que segons alguns experts, assenyalen les sagrades escriptures, en particular un passatge que tracta d'un complot persa per a destruir Israel, la qual cosa ha originat opinions encontrades sobre l'autoria d'aquest cuc/virus: d'una banda hi ha aquells que asseguren que aquest nom apunta directament al departament israelita de ciberguerra i, de l'altra, els que opinen tot el contrari, és a dir, que els autors han fet servir aquest nom per despitar i que no tenen res a veure amb aquest departament.

En qualsevol cas, els analistes que estudien la complexa estructura d'aquest programa diuen que els seus autors no poden ser quatre arreplegats que cerquin la fama, sinó que ho ha fet un equip altament especialitzat que, a més de fer molt difícil la identificació dels seus autors, només pot sortir de l'acadèmia o d'un departament de ciberguerra, és a dir, un departament que té per objectiu la construcció de programes que ataquin i malmetin seriosament infraestructures dels enemics putatius. En aquest cas, està clar que la capacitat nuclear de l'Iran amoïna molt Israel i els Estats Units, entre d'altres.

El cert és que, d'una forma certament imprudent, el gener del 2009, pocs dies abans d'abandonar la presidència, George Bush va ordenar la creació d'una unitat de ciberguerra en el si de l'agència NSA, National Security Agency, seria el nom oficial, en tant que són molts els que els agrada interpretar aquestes sigles com "No Such Agència", és a dir, l'agència que no existeix, atès el secretisme que envolten les seves operacions i la seva estructura. Dic que imprudent, perquè si hi ha un lloc del món que és realment vulnerable als ciberatacs, aquest és, sens dubte, Estats Units i, per consegüent, sembla que seria més raonable un departament dedicat a defensar-se de la ciberguerra que una destinada a tot el contrari, encara que possiblement l'excusa oficial per a la seva creació sigui aquesta darrera i no la dels atacs.

En qualsevol cas, les hostilitats de ciberguerra han començat de manera més o menys oficial: és clar que els iranians no reconeixen el problema, però tots els analistes coincideixen que és real i que l'objectiu de l'Stuxnet és únic i ben definit. Per consegüent, ara ja només cal esperar que aquests episodis de sabotatge informàtic es vagin prodigant i que -per exemple- la resta de mortals hàgim de començar a fer-nos preguntes serioses, no gens retòriques, sobre la seguretat de les centrals nuclears. Si amb l'Stuxnet han pogut arribar a sabotejar les plantes d'enriquiment d'urani, què no poden fer d'altres que tinguin prou coneixements i ràbia acumulades? Francament, no m'agradaria estar involucrat amb la seguretat informàtica d'aquestes instal·lacions. Per ara, més m'estim no saber-ne cap detall.