nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°
12°

Joc vell i joc nou

Willie Walsh, President Executiu de British Airways, va dir fa un parell de setmanes que estaven considerant la compra d'alguna aerolínia, i que hi havien esbrinat fins a dotze possibles candidates, i minuts després Paddy Power, la més potent casa d'apostes a Irlanda ja tenia penjada a la seva web i a les pantalles dels seus locals de joc l'oportunitat d'apostar quina seria l'empresa d'aviació triada: entre altres, la xilena LAN (la més probable), Cathay Pacific, American Airlines o Quantas.

És només un exemple, i segur que no el darrer ni el més cridaner, de l'ampliació dels temes que són objecte d'apostes, arreu del món, i de l'ampliació paral·lela del negoci de les apostes, gràcies a Internet un dels que més han crescut els últims anys. (L'any passat el joc on-line va moure, a Espanya, gairebé sis-cents milions d'euros, i aquesta festa acaba de començar).

Fins fa poc identificàvem les cases d'apostes amb un costum anglès, o nord-americà (encara que el joc és comú arreu del món), que reunia tots els ingredients de les pel·lícules de gàngsters i gairebé res del glamur que té el joc de casino, però això s'ha acabat: les apostes relacionades amb l'esport encara permeten jugar al resultat dels partits de cada setmana, però és molt més atractiu i innovador apostar sobre quin serà el pròxim equip de Fernando Torres, o quantes dones hi haurà en el pròxim Govern de Rajoy (una aposta condicionada al fet que Rajoy guanyi les pròximes eleccions amb prou majoria per governar), o quines notes traurà un universitari concret (a ultrinsic.com es pot apostar sobre les notes de més de mil universitaris nord-americans, voluntaris, que es posen notes altes com a objectiu de manera que si les aconsegueixen, i vostè l'encerta, tots hi surten guanyant), o quants eurodiputats assistiran un divendres concret a la Cambra.

Al mateix temps, el Govern estatal està enllestint un projecte de Llei del Joc perquè l'erari públic obtengui algun avantatge de l'augment del negoci de les apostes a la xarxa. Les empreses d'apostes futbolístiques (un dels sectors que més gasten en publicitat, i que ja fa anys es promocionen directament a les camisetes d'alguns clubs) estan afectant, a la baixa, la travessa tradicional, i per ara molts dels seus guanys viatgen sense control per la xarxa i escapen silenciosament al fisc, i l'Administració no té més remei que mirar de controlar, fins on pugui, aquest negoci: s'ha de prohibir que els jugadors i els directius (i els àrbitres) apostin per (o contra) els seus equips, i que els menors hi puguin jugar, i s'ha de garantir que l'apostant disposi d'informació clara sobre les regles que regulen l'aposta i d'un canal de reclamació en cas de conflicte, i també s'ha de mirar de prevenir la ludopatia (quina gran contradicció!), o si més no d'afavorir que una part dels guanys que se n'obtindran, d'aquest negoci, es dediquin a pal·liar-la. Tot plegat sona força fosc i incontrolable, però ¿no funciona així la borsa, sense anar més lluny, per exemple?

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.