El peu dret massa feixuc

No passa setmana que a certs trams de carretera no hi hagi accidents de cotxe o de motocicleta, amb resultats sobradament dramàtics quasi sempre. Potser els dos trams que més víctimes mortals o malferides es cobren tots els mesos són els de les carreteres de Llucmajor a Campos i de Manacor a Porto Cristo. També hi podem afegir em sembla la carretera vella de Sineu a Ciutat, encara que amb bastant manco incidència que les dues abans mencionades.

Ara mateix llegesc al nostre diari del dia 11 de setembre: "Un nou accident deixà cinc ferits en un xoc frontal a la carretera Llucmajor - Campos/ Totes les víctimes varen esser traslladades a l'hospital i a hores d'ara es troben amb pronòstic reservat". També al diari del 12/09: "Un jove mor calcinat en un accident de cotxe de Manacor a Porto Cristo/ El cotxe tenia una gran cilindrada i tot indica que la víctima conduïa a una gran velocitat/ El jove va xocar també contra un dels murs de pedra de protecció i va sortir disparat". Un tràgic, dolorós botó de mostra només de dos dies d'aquest final d'estiu. Un jove de 23 anys mort, imaginin quin desvari, quina tragèdia.

Els últims anys aquestes rutes s'han transformat en allò que ha vengut a anomenar-se: 'punts negres' de la circulació viària mallorquina. Les conec bé i no tenen cap característica especial que les facin particularment perilloses. El pis asfàltic està en bones condicions, les corbes existents són suaus, aptes per fer-les amb tranquil·litat als 90 quilòmetres per hora permesos...

El que passa, tots vostès i jo mateix ho sabem: poses el teu vehicle a la màxima velocitat autoritzada i resulta que ets el més lent i bàmbol que maneja un volant en tota la contrada. Tens la impressió de destorbar el flux natural de la cosa, d'anar malament, de molestar la resta.

I et fan mirar el comptaquilòmetres vegada i altra amem què passa, i dius, no recentllamps, aquests bergants m'endoblen la velocitat, segur m'avancen a bastant més de 120... L'infractor, qui ho fa malament, no som jo, són ells! Sense tenir en compte els inconscients que aquestes carreteres poden esser dretes i ben senyalitzades, les corbes suavitzades i tot allò que vostès vulguin, però si no es fa cas dels indicadors ni la reglamentació viària, el codi de circulació, és com posar pegats foradats a la ventresca.

Al mateix temps han de tenir esment que hi existeixen molts portells i sortides de camins veïnals, per on et pot comparèixer un motoret o un vehicle lent d'aquells de quatre rodes sense matriculació, que no els solen manejar els xofers més hàbils precisament, i si vas a segons quines velocitats, no tens temps de reaccionar i te'ls menges amb la roba, clar. Un no m'ho pensava i ja l'has feta.

O sigui, som del parer que no és necessari eixamplar més aquests llocs reincidents en la desgràcia, no és necessari continuar destruint territori fent més autopistes. I com que per experiència de garrut sé del cert que seny no se'n cobrarà per molts d'infortunis que hi succeeixin, allò que s'ha de fer per pal·liar, preveure, evitar tants accidents són dues coses: en primera, més presència policial, que si és necessari posicionar un policia de trànsit cada dos o tres quilòmetres, que l'hi posin, i en segona, en aquests llocs tan crítics perquè els conductors s'hi llencen com a desfermats que es pensen no ésser-hi a temps i el peu dret els torna més feixuc que una encruia, instal·lar-hi adesiara, sovintejant, els aparells aquells que s'amortitzen amb més rapidesa de tot el món conegut i per conèixer: les càmeres radar.

Baldar els infractors a multes pot salvar moltes vides, som de l'opinió. La gent s'ho repensa quan els toques la butxaca. Vostès mateixos, autoritats.