Una corrida de toros va convertir un convent en universitat

Encara que fos a misses dites, volia opinar sobre el debatut assumpte dels toros. Però, una vegada vaig escriure el que penso, resulta que em queda la pagina gairebé buida. No se m'ocorre res més a dir: són un anacronisme cruel, i com a espectacle es troba en caiguda lliure i ha perdut la batalla amb el futbol. El plantejament cultural que se'n fa em sembla una befa de la cultura autèntica.

Necessito omplir "la contra" i sols se m'acut contar dues històries ben reals.
La primera té a veure amb el fet que l'aparició de la forqueta, com a utensili per menjar, va tenir lloc a Itàlia en el segle XI, durant l'àpat de noces del Dux de Venècia amb una princesa bizantina. La novetat d'agafar els aliments amb forquilles d'or va escandalitzar el clero local, que en desaprovava l'ús a més a més d'invocar la còlera divina contra la núvia. Invocació que tingué efecte quan la pobra al·lota va infectar-se d'una malaltia venèria. Un càstig just, segons el parer de Sant Bonaventura.

La utilització de les forquetes per dur els aliments a la boca es va enrederir fins al segle XVI. Els retrògrads i conservadors d'aleshores, amb un odi obstinat a totes les novetats, acostumats a escandalitzar-se si es trencaven tradicions i costums considerades pròpies de l'home i la seva cultura, com era el menjar amb les mans, posaren pals a les rodes del progrés. Avui les forquetes ja formen part de la nostra cultura; el menjar amb les mans, no.
L'altra història que tinc per contar és més taurina:

El segle XIX va ésser prolífic en motins, sonades i bullangues, algunes de conseqüències dramàtiques, com la de l'any 1834 a Madrid, quan la gent va culpar de l'epidèmia de còlera que assolava la ciutat els frares, responsabilitzant-los d'haver enverinat els pous. La matança de religiosos va ésser espectacular; la cremada d'esglésies i convents, també.
El 25 de juliol de 1835 va produir-se un aldarull en l'antiga plaça de toros de la Barceloneta, anomenada El Torín. D'aquesta sonada trobem referències en el cançoner popular de l'època:
"El dia de San Jaume de l'any trenta-cinc,
hi va haver gran bronca a la plaça del Torín.
Van sortir set toros i tots van ser dolents.
Això va ser la causa de la crema dels convents"

El canonge Barraquer Roviralta, en el seu llibre Les cases de religiosos a Catalunya, descriu aquests fets: "Aquella tarda hi hagué corrida de toros, amb l'assistència d'entre 14.000 i 15.000 espectadors; els bous sortiren dolentíssims, la qual cosa va irritar molt el públic, que va començar a llençar ventalls, rompre cadires... de les cadires a llançar bancs; i després mataren a garrotades un toro que arrossegaren pels carrers i s'endugueren onsevulga. Però l'assumpte no acaba aquí; armats amb garrots procedents del mobiliari de la plaça assaltaren, al crit de 'morin els frares!', el convent de la Mercè i de San Francesc. Aquella nit el nombre de esglésies i convents assaltats i cremats sumava dues desenes, entre elles l'església de San Josep dels Carmelites Descalços i la dels Carmelites Calçats del carrer del Carme; aquesta darrera església resultà completament derruïda i fou abandonada. No cal dir que els fets es produïren en un context de malestar social, que sol esclatar quan menys s'espera i on menys s'espera".
L'any 1838 el solar d'aquesta església va ésser aprofitat per a construir-hi la Universitat literària de Barcelona, que incloïa les facultats de Filosofia, Jurisprudència, Farmàcia i l'Escola Industrial. Un capgirell sorprenent.