La Roja, el pop i Nostradamus

Un cop acabada la plenamar roja, tinc una curiositat quasi malaltissa per tres qüestions que mai m'havien interessat: la selecció espanyola, els pops i els vidents. L'assumpte es va engegar quan un bon dia, cansat de sentir parlar del pop que endevina els resultats, em vaig demanar si igualment Nostradamus havia profetitzat aquest succés, tan portentós i de tanta repercussió en l'esdevenir d'Europa.

Dic això perquè he llegit i escoltat que el fet d'assolir el primer lloc del món reporta un beneficis econòmics que gairebé ens trauran de la crisi. També he llegit i escoltat que el fet que la majoria de jugadors facin part del Barça i, a més a més, hi jugui un basc, ens permetien confirmar que les autonomies i el federalisme són únicament la pretensió d'un grapat de radicals. Tot plegat m'ha despistat i, potser per això, no he sabut trobar la predicció de Nostradamus referida al fet que Espanya assoliria la Copa del Món.

Nostradamus era un cabalista amb uns instints naturals de profecia heretats dels seus avantpassats jueus; era un vident que rarament emprava el càlcul astrològic i al qual el seu temor de la Inquisició el feia prudent. Tal vegada aquesta prudència seria la causa que no deixés escrita clarament la profecia del gran triomf espanyol, ja que si ho hagués fet (sempre segons el seu parer) ben igual l'haurien cremat.

Podríem considerar també la possibilitat que Nostradamus fes la predicció a través d'un episodi bèl·lic, tenint en compte que el futbol no era conegut al segle XVI i que actualment és considerat, per alguns, com una guerra. Amb aquests nous criteris, he trobat una centúria que comença així: "Els lleons joves als vells derrotaran en el camp bèl·lic, en un singular duel els de cabells d'or moriran de mort cruel". Podria ser aquesta, la predicció. Però cal tenir en compte que la part més important dels endevinaments profètics de Nostradamus correspon al període comprès entre 1792 i 1999.

Cal considerar també el fet que Nostradamus era metge, essencialment un destacat metge de la pesta; fins i tot la llegenda diu que feia negocis pronosticant el nombre de morts que podia provocar a cada ciutat i poble. Nostradamus era del parer que les aglomeracions esdevenien focus de contagi. Tal vegada la visió futura dels estadis de futbol plens l'inspirà una conjuració per atreure i reunir els dimonis, perquè així poguessin esbravar-se...

En vista que de Nostradamus en trec poc en clar, m'interesso pels poders màgics dels pops i la primera notícia que em crida l'atenció és la que fa referència al fet que el pop té el sistema nerviós més desenvolupat que la resta de mol·luscs. També és molt irritable i, quan s'enfada i s'excita, fa els canvis de coloració que coneixem. Podria ser que els pops, com els bous, s'excitin amb el color vermell. Torno a llegir El creuer del catxalot, en què F. Bullen descriu un formidable combat que va presenciar entre un pop gegant i un catxalot, en una nit de pleniluni en els mars tropicals. Va vèncer el catxalot.

També llegeixo Pontoppidan, un escriptor danès i bisbe de Bergen que l'any 1750 descriu el Kraken, un pop enorme que feia mig quilòmetre de llarg i també d'ample. El meu repàs m'aboca a la convicció que el pop pot ésser tan gros com vulgueu, però de les facultats d'endevinar que se li suposen no en trobo cap referència. En conclusió, la passió per la Roja em fa recordar allò que va escriure Racine: "Déu meu, quina guerra tan cruel: tinc la sensació que hi ha dos homes en mi mateix".