Canvi generacional

El que segueix és la reconstrucció -més o manco lliure- d'un interessant intercanvi de correus entre un pare i una filla. El pare, un vell amic, m'ho contà entre sorprès i, just és dir-ho, orgullós de la reacció de la seva filla.

1. Correu del pare.
Xesca, em sap greu haver de tornar a insistir sobre la qüestió i més per mail, però ja saps que estic molt intranquil i cada vegada que n'hem xerrat -encara que hagi estat per telèfon- hem acabat enfadats. Bé, per ser exactes tu has acabat ben enfadada. Mira, cada dia que passa surten més casos de gent que ha tingut dificultats per mor de coses que, en un moment d'eixelebrament, havia penjat a la xarxa, al Facebook o en un blog, propi o d'amics.

El cas és que aquesta setmana he sabut que a una estudiant de magisteri li ha estat denegada la graduació -ja havia fet les pràctiques- per mor d'una foto d'anys enrere en la qual apareixia beguda i amb una cervesa a la mà. Les autoritats acadèmiques -sí, d'una universitat menor i dels Estats Units- li han denegat el títol amb l'argument que l'exemple que pot donar als seus alumnes amb aquestes actituds no és propi d'algú que té assignades les responsabilitats de mestra. De ben poca cosa li ha servit, a l'estudiant, el seu recurs als tribunals: de moment, els jutges han donat la raó a les autoritats acadèmiques.

Ja sé el que em diràs, que això només pot passar a Amèrica i que aquí la gent és més assenyada, comprensiva i tolerant, però creu-me, les modes d'allà, especialment les dolentes, també acaben per arribar aquí. Has d'entendre la meva preocupació: d'aquí a poc acabaràs els estudis i començaràs a cercar feina. En aquest moment, veuràs que ja s'ha instal·lat aquí el costum de "googlejar" els candidats i el que hi puguin trobar -i fins i tot el que no hi trobin- sempre podrà ser emprat en contra seu. Ara has d'anar de bauxa i t'has de divertir, però no tinc tan clar que això hagi de ser de domini públic o hagi d'estar a l'abast a Internet, encara que només sigui de la teva colla.

T'ho he de repetir: una vegada que ho has penjat, n'has perdut el control per sempre més i, encara que ho puguis arribar a esborrar, mai no podràs saber on ha anat a parar. En definitiva, em quedaria més tranquil si em diguessis que entens les meves recances i que aniràs amb esment amb el que tu i la teva colla poseu a Internet. El temps vola i, sense adonar-te'n, estaràs cercant feina amb el títol a la mà i seria una llàstima que una indiscreció d'aquestes posàs en perill els esforços que ara mateix estàs fent. Res més, rep una forta besada de ton pare. Toni.

2. Resposta de la filla, na Xesca.
Mon pare, ets ben pesadet i, si no fos perquè estic convençuda que ho fas pel meu bé, t'estiraria ben estirats els moixells. Mira, la teva generació està farcida de carcamals hipòcrites que no entenen res del món actual i ja només per això que dius que han fet a aquesta pobra al·lota, mereixerien ser acomiadats fulminantment de la feina que fan i no sé si engarjolats. Ja és hora, mon paret, que tots plegats comenceu a assumir les responsabilitats del món esperpèntic que heu fet.

Voleu mesurar les nostres competències d'acord amb els vostres valors? Quins valors? Els d'un món farcit de guerres basades en mentides? Els que han duit a la vergonyant crisi econòmica i de tot tipus en la qual ens trobem? Els rics l'han ben pifiada i ara ho han de pagar els pobres. O, també, els valors d'una classe política envoltada de corrupció per totes bandes? La veritat és que no sé si vull fer part d'aquesta comèdia i crec que és ben arribada l'hora que tots vos retireu i deixeu pas als més joves, que són els únics que ho poden reconduir. No passis pena, no m'he tornat una revolucionària -encara-, però estic ben convençuda que això no pot seguir així i començ a entendre el que podien sentir tots aquells que varen iniciar el maig del seixanta-vuit. Sí, pare, la teva generació va ser capaç de trencar amb el passat, però ara el passat sou vosaltres i ho heu fet tan malament que ja no podeu seguir.

Vaig llegir, no fa gaire, que també als teus Estats Units de referència, en algunes universitats ha començat tímidament una revolta -de moment només intel·lectual- contra aquest estat de coses i, la veritat, m'agradaria formar part del maig de la meva generació. Tanmateix, i tornant al tema que t'amoïna, pots estar ben tranquil, la colla -com tu dius- hem arribat a l'acord que a les bauxes, ni mòbils, ni màquines de retratar, ni comentaris al Facebook o a blogs. Esper que per aquesta banda puguis dormir ben tranquil. Però que l'altra, la del canvi generacional, et tregui la son, encara que només sigui una miqueta. Una besada ben forta i no passis més pena de la necessària. Xesca.