Solidaritat catalana

Un segle després, aquest concepte recobra un dels seus significats polítics i ideològics més coneguts. Solidaritat, catalanitat i independència no es vein tan agermandes en el passat, però s'han anat fent a mesura que l'Estat ha fet malbé els ponts que unien dos continents mentals. El projecte polític proposat, i fet públic aquests dies al Principat, torna a posar en primera línia la necessitat de reinventar una comunitat d'interessos i de responsabilitats. Es vol crear un projecte nou amb aquella solvència imprescindible per garbar i lligar tot allò que podria acabar donant rendibilitat a l'era de la política. El projecte que s'ha presentat té indicis de ser una proposta que certament inquietarà profundament el cos social de l'Estat i que serà un terratrèmol que posarà a prova l'arquitectura institucional de l'Estat mateix. La idea que ha engegat Laporta té algunes de les virtuts que una part considerable de la societat actual espera i també defectes preocupants perquè altera l'ordre i els equilibris convencionals, sobretot en l'ordre polític.

Laporta arriba a la política per començar una etapa nova a nivell personal, però també per emprendre una fase de continuïtat en tot allò que afecta la seva projecció social i la seva vocació de lideratge en la societat catalana. Laporta té un punt de partida, una estratègia i un horitzó, òbviament a nivell personal, però sobretot té una idea i un projecte, del qual ja n'ha fet el mossatge com a president de l'entitat esportiva més emblemàtica del món. Laporta ha consolidat la franquícia del Barça a partir de la solidaritat, edificant tota l'acció empresarial, social i esportiva, sobre un fonament solidari, lligant comunitats d'interessos i de responsabilitats. Sobre els colors del Barça trobareu marques comercials diverses, però sobre aquells que es fan servir pel futbol figura un nom, una icona, una realitat que subliminalment ja predisposa a la generositat, a l'entesa, a contemplar el món a partir d'un punt de vista diferent. Una mirada que va més enllà de la competència i fa possible acords i pactes a favor d'una causa. Laporta és un personatge singular.

Un individu que no deixa indiferent ningú. Un lluitador incansable que no té por, que arrisca i que ha sobreviscut a situacions d'emergència i d'altíssima perillositat. Ara, projecta aquesta experiència viscuda en altres àmbits de la societat, amb la mateixa legitimitat que ho han fet empresaris i professionals diversos. La política a Catalunya té unes regles de joc iguals a la resta del món, però les forces polítiques catalanes tenen unes característiques úniques en el món. Uns components que, com Laporta, provoquen rebuig i urticària profunda, però també generen empatia i solidaritat, perquè tenen una química especial. El canonge Miquel Costa i Llobera, un personatge eixut i racional, fred i individualista com a paradigma de clergue tradicional, s'emocionà amb les manifestacions de Solidaritat Catalana, de 1906. Com llavors, segurament som a punt de viure emocions i sensacions fortes i úniques, també en el terreny de la política. Un temps nou i de forja d'un model nou de fer política. Passi el que passi, Laporta serà un animador més d'aquest laboratori de proves.