Progressisme embotellat

Quan els deixebles de l'evangeli progressista decidiren, fa anys, eradicar del seu corpus doctrinal el principi de "respecte als altres" com a base d'una convivència democràtica, atribuint-li unes ressonàncies reaccionàries o fins i tot vagament feixistes, varen fer molt més que expressar el seu rebuig envers un concepte que sonava massa a dreta, a ordre establert, a sistema. En realitat el que varen aconseguir els hereus de l'estètica -més que de l'ètica- del maig del 68 quan criminalitzaren la idea de respecte fou invalidar un principi cabdal per a estructurar qualsevol forma de societat, sigui aquesta burgesa, totalitària, revolucionària o migpensionista. Sense respecte no hi ha societat, hi ha caos.

I ara, quan els joves apel·len a la seva llibertat per exigir el dret a embrutar el passeig marítim de Palma fins a deixar-lo, cada cap de setmana, convertit en un grandiós femer, encara se senten algunes veus que defensen la posició juvenil tot amagant, sibil·linament, que cap d'aquests "defensors" suportaria una sessió de botellada davall el balcó de ca seva. En realitat, en aquesta terra tutelada pels comissaris de la correcció política, molt poca gent s'atreveix a reivindicar, amb arguments, el respecte al conjunt dels ciutadans per damunt el dret dels nostres fills a entrar en coma etílic els divendres i els dissabtes enmig del carrer. La por del llenguatge, el pànic d'ésser titllat de reaccionari, fa més estralls entre els progressistes de manual i la dreta amb complex de culpabilitat que l'espectacle dels vòmits juvenils perbocats en un espasme de llibertat.