Beure al carrer

La manifestació contra el botellón al Passeig Marítim va arreplegar entorn de quatre-cents persones. Probablement, de veïns n'hi havia pocs. El veïnatge de la zona és fantasmagòric i les finques, totes elles altíssimes, fruit de l'especulació urbanística més salvatge, solen albergar oficines en els primers pisos. Els habitatges estan a tocar del cel. De manera que el renou i la cridòria de la festa a l'aire lliure els arriba esmorteït. Probablement el gruix dels manifestants eren els restauradors i els seus empleats. Poca cosa, en aparença, per a aconseguir que Cort se'ls escolti i posi fil a l'agulla. Tanmateix, ho han aconseguit. Han pogut més Bartolomé Servera (Afedeco) i Juan Cabrera (Pimem) al front d'unes hosts ben escasses, que la queixa constant de veïns de distintes barriades un dia sí i l'altre també. El botellón és una pràctica que fa infinitat d'anys que molesta els ciutadans, i mai les seves queixes han obtingut una resposta encoratjadora de l'Administració. N'hi ha, de ciutadans, que desenganyats del món i de la bolla han comprat o llogat un apartament vora mar, per refugiar-s'hi els caps de setmana.

Abandonen la ciutat sense ganes, únicament per no ésser víctimes del vandalisme (nit d'insomni, vòmits i pixum a les façanes o portals, carrers tan bruts que fan mal a l'ànima, etcètera). I els que decideixen resistir a casa seva poden ballar-la magra, sobretot si treuen pit i demanen explicacions als incívics, tot suposant que l'Ajuntament està de part seva. Un conegut, que viu a Son Armadams, em va contar la seva tragèdia. Havia comprat una planta baixa amb els estalvis d'una vida. Cercava tranquil·litat i silenci, cosa que sempre ha estat marca del barri esmentat. Si més no abans del botellón. Una matinada va discutir amb un grup que no el deixava dormir. Va avisar la policia, i la policia, en lloc de demanar explicacions a l'estol de brètols, el va amonestar a ell. S'ha de tenir una mica de paciència, va dir-li. No havien comès cap acte tipificat com a delictiu, etcètera, etcètera.

En conclusió, quan la policia se'n va anar, no sols en feren befa, del pobre home, sinó que l'amenaçaren de clavar-li una pallissa si sortia al carrer. La darrera vegada que el vaig topar em va dir que tenia por i que els divendres a vespre procurava tancar persianes i vidres per no veure ni sentir. Els veïns, ni amb Fageda, ni amb Cirer, ni amb Calvo han aconseguit que Cort els escoltés. Els empresaris, amb una manifestació de quatre fileres ja han estat atesos, encara que en posar-se en feina no saben aturar-se i canten a Calvo cançonetes tan insubstancials com aquesta de "Calvo escucha/ Palma está en lucha". Curiosament, la manifestació de dilluns passat té poc a veure amb la queixa constant del veïnat. El botellón té una lectura positiva, la que ens remet a la voluntat de convertir el carrer en lloc de tertúlia i de comunicació i a tot allò que té de reunió espontània i assembleària. Tanmateix, aquesta, la positiva, és la lectura que més preocupa els empresaris. Les begudes en el carrer no fan calaix, i acusen el botellón de competència il·legal.

A partir d'aquí fan ús d'uns arguments de per riure. Els turistes tenen por de tornar de nit a l'hotel si a prop hi ha al·lots fent el botellón. Ho diu Marilín Pol, de l'Associació Hotelera de Palma. Apa, dona, no en facem una gra massa, de tot plegat. I l'Arenal? I Santa Ponça...? Qui ha consentit la degradació d'aquests nuclis fins a convertir-los en un espai brut i embrutidor més que els hotelers i els restauradors en general? És clar, que alemanys i anglesos s'emborratxen en els locals públics amb la birra a quatre euros, no amb cervesa del súper. Fins ara tenia ben clar que el botellón s'havia de prohibir. Després de la manifestació, no tant. El botellón no és incívic, sinó que molts dels que el fan l'han convertit en una pràctica incívica. En fi...! Posats a trobar-hi solucions, seria convenient que Cort no es deixés arrossegar per les urgències del Passeig Marítim i demanés l'opinió d'un ventall social molt més ampli.