Un corresponsal amb mala sort (1936)

Deia Guy de Traversay, que tenia gran afició a jugar amb les paraules, que mort i sort tenen quasi la mateixa grafia, que només una lletra les separa i els dóna confrontada significació. En francès, el mot sort, vol dir bon fat, bona fortuna. I Guy de Traversay, en esclatar la Guerra Civil espanyola, va voler descobrir les contradiccions i absurds dels dos conceptes. El director del seu periòdic, L'Intransigeant, que se subtitulava Le Journal de París, el va nomenar enviat especial al teatre del conflicte. Com a corresponsal de guerra triaria un front curiós i poc cobert per altres publicacions periòdiques, el desembarcament dels republicans a Porto- Cristo i els dies de llarga batalla que seguiren a tots aquells esdeveniments. Explica Llorenç Capellà en el seu Diccionari Vermell que aquell destacat cronista, Guy de Traversay, era baró, un autèntic cavaller, de família de militars.

La premsa parisenca explicava que "des que va marxar a Espanya, Guy tenia el presentiment que anava a morir i així hova fer constar en les darreres cartes enviades al seu periòdic. Li semblà que els reportatges sobre les accions de la que en deien Columna de Balears seria de gran interès per als lectors francesos i es mogué pel mig dels milicians amb el seu carnet de corresponsal, unes cartes oficials de les autoritats republicanes que el recomenaven, una màquina fotografia, un bloc de notes i una bella ploma estilogràfica amb el seu tinter, motxilla endins, de recàrrega. Cap arma, cap carnet d'afiliació esquerrana. Només el passaport de la República Francesa. Havent caigut presoners de les tropes antigovernamentals un grup de milicians, entre els dels es trobava el periodista, res volgueren saber els responsables de la captura. Ni si es tractava d'un periodista, de si era un estranger, de si no anava armat.

El fusellaren en els murs del cementiri. Després, per tal d'esborrar els vestigis del crim, feren una pila de cadàvers, la recobriren de quitrà i li pegaren foc. Sembla que entre els homes de Bayo hi havia altres corresponsals, en concret els dels diaris El Sol, La Voz i L'Humanité, aquells dos de Madrid i aquest de París. És de suposar que aquests altres enviats especials, a més de ser testimoni de la tragèdia de Traversay, sortiren vius de l'aventura i es pogueren reembarcar. Passades algunes setmanes, a la premsa parisenca es podia llegir: "El Sindicat Professional de Periodistes de París ha sol·licitat del Govern francès que sien concedits els honors de condecorat amb la Legió d'Honor el periodista Guy de Traversay, enviat especial de l'Intransigeant (diari del que era secretari general), que fou afusellat pels facciosos a Mallorca, quan es trobava complint la seva missió professional tot seguint les operacions de guerra.

Ara, quan visitam el vell, històric i emblemàtic cementiri de Manacor, on descansen tants artistes i homes de lletres, cercarem inútilment la tomba de Guy de Traversay. Els seus assassins, en adonar-se que havien aficat la pota fins més amunt dels genolls, feren córrer la falsa versió que el periodista francès havia mort d'accident i que ningú no sabia on estava soterrat.