Una decisió precipitada

Arribat el moment de fer voleiar banderes, l'espanyolisme en dóna amb cullereta a qualsevol. Posats a estendre metres de tela, tant li és vint com dos-cents, no ve d'un pam. Fins i tot la tan lloada discreció mallorquina se'n va en orris en veure les banderes que tenen daixonses d'exhibir l'Últim Jinete d'Alcalà o el nou batle d'Inca, un home que promet, ell tot sol, donar més espectacle que el clan d'Ambiciones.

Si la banderitis s'aguditza amb les victòries de la Roja -i aquest juliol n'hem patit un subidón-, la gent corrent no té altre remei que mirar de passar discretament pel món i afrontar-la amb paciència i aspirines. Vet ací, però, que mentre suportem i esperem que escampi el temporal de banderetes espanyoles, surt a escena Pepe Mantilla i amenaça de trencar la manifestació unitària d'Òmnium Cultural, en contra de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, si no la presideix una senyera tan llarga com una carretera. Hi ha hagut els estires i arronses pertinents, perquè Òmnium no volia cedir i perquè la xafogor i les coses que passen per Sud-àfrica augmenten l'adrenalina de tothom.

Finalment Òmnium ha consentit posar una senyera al front de la manifestació, sense que això suposi la retirada de la pancarta que diu Som una nació. Nosaltres decidim. De manera que la Generalitat ja comença un altre torcebraç per veure d'aconseguir arraconar la pancarta, perquè Mantilla sap que si Catalunya és una nació, ell és on és per mirar de convertir-la en una regió d'Espanya. Sud-àfrica i Catalunya s'han repartit, darrerament, la tensió social d'arreu de l'Estat. Dissabte se l'emportarà tota Catalunya, no tant pel missatge d'unitat que els catalans volen enviar a Madrid com per saber si el PSC i adlàters aconseguiran diluir la presència de l'independentisme.

Espanya ha trobat or, a Catalunya, amb els futbolistes; i l'espanyolisme enragé, com el del batle d'Inca, no es manifestava tan cridaner des del trenta-nou ençà. En el meu carrer, tan petit que es pot recorre en dos minuts, onegen tres rogigualdas. Netes, sense bou ni gallina. Sorprenentment, l'OCB ha convocat, amb el suport de totes les forces polítiques, exceptuant el Pepé, una concentració de suport a les reivindicacions catalanes. Serà demà, a les set de l'horabaixa, a Cort, amb un bater de sol que colrarà la pell. El lema de la pancarta...? El mateix de Barcelona: Som una nació. Nosaltres decidim. Mare de Déu! El missatge, aplicat a Mallorca i tret de context, és força ambigu. Tanmateix, porta un afegit que acaba d'embullar la troca: En defensa del nostre autogovern. En conclusió: si algú no reparteix cacauets, hi haurà més text que manifestants.

I els motius del fracàs de participació (tant de bo m'equivoqués!) seran molts i diversos, però cap d'aquests atribuïble a una ciutadania que no ha estat informada ni alliçonada degudament. S'especula amb la possibilitat que Antich hi acudeixi. Apa...! Allò que havia d'haver fet en el seu moment Antich, era retirar el recurs d'inconstitucionalitat contra l'Estatut que havia presentat Matas, en considerar que la Generalitat s'apropiava dels arxius de la Corona d'Aragó. I no ho ha fet. Així que...! A fer pancaritats, com el de demà, sempre hi som a temps. Insisteixo: tant de bo Cort s'ompli de gom a gom com si fos la Nit de Reis. Però ho dubto. Ja ho sé: no podem sostreure'ns als dictats del cor. Però les decisions precipitades no sempre són les millors.