Fèlix Pons in memoriam

Com deia Heràclit, tot es mou, res no roman. Ha mort Fèlix Pons, persona d'una vàlua innegable. Individu d'un tracte exquisit, amb qualsevol persona. Compartissin o no, parcialment o globalment, les seves idees. Sempre era un cavaller. Aquests dies, els mitjans de comunicació han anat plens de qualificatius, positius i afectuosos, que adornaven aquest home brillant, que valorava molt la coherència i que solia fugir de la popularitat. No hi cal insistir.

També era prou coneguda la seva solidesa intel·lectual. La seva vida política diària es desenvolupà més a Madrid que a Palma, al llarg de cinc legislatures. Així, les institucions illenques només comptaren amb la seva presència diària durant dos anys. Al Parlament de les Illes Balears i al Consell Insular de Mallorca, de 1983 a 1985. Dic això perquè els referents, en política, i per als polítics, així com en qualsevol altre menester, són importants. No és el mateix aprendre l'ofici amb un bon mestre que amb un de més discret. Record haver vist en directe alguna de les seves intervencions parlamentàries. Res a veure amb els debats actuals. Certament, són èpoques diferents.

Abans, potser perquè la política es vivia amb unes majors dosis d'idealisme. I en els debats es donava més importància a la solidesa intel·lectual de l'argumentació. De la generació actual, de diputats en actiu al Parlament de les Illes Balears, no en queda cap que hagi coincidit en el dia a dia amb Fèlix Pons. Ara, només se m'acud Albert Moragues, però a Madrid. A més d'altres, com ara Teresa Riera, també a Madrid.

Esper que els polítics en actiu d'avui m'entenguin, però, ara, el debat parlamentari, i en conseqüència el polític, de cada vegada es sembla més a una brega de barra de bar. Sembla com si ja no es tractés d'argumentar i convèncer. Sinó més bé de quedar-se amb l'auditori, a qualsevol preu, deixant de banda les idees. Com si s'hagués perdut el nord, que allò prioritari és l'interès general, més que les expectatives de partit, o un bon acudit. Tot això ve al cas per l'asseveració de l'exbatle de Palma Ramon Aguiló. Deia que si Fèlix Pons hagués estat president de les Illes, la política balear seria diferent. Ho compartesc del tot.

Hauria influït més en el tarannà i maneres de fer de les persones que participàvem, o participen, de la política. Independentment de si compartien del tot, o no, la seva visió particular de l'estat autonòmic. El dia a dia que vivim avui tampoc no seria tampoc exactament igual. Però, és clar, això ja són figues d'un altre paner.