Ronaldo/Mundial i Ronaldo/Real Madrid

D'individus com el jugador de futbol portuguès Ronaldo, a Mallorca solem dir que "a aquest no li han pegat mai". La dita conté un elogi positiu de les bondats pedagògiques d'un oportú parell de clatellades o fins i tot d'una pallissa de ca. Se suposa que alguns trets de mal caràcter o la propensió a comportaments asocials haurien d'haver estat corregits per mètodes que impliquen l'ús d'un o altre grau de violència.

Ara aquestes pràctiques violentes afortunadament estan molt desprestigiades. Però, de la seva presència en la vida de les persones, n'és un reflex il·lustratiu la garba de vocabulari que varen arribar a generar. Hi ha dotzenes de maneres de dir "pegar" -ventar, donar branca, donar garrot, atupar, apallissar, inflar, rebentar, posar madur, posar blau, repassar; o expressions més descriptives i truculentes: fer treure sa freixura pes nas... En la classificació de la pegada, s'arriba a punts de subtilesa semàntica que permeten definir la forma, el punt del cos, la intensitat i la intenció amb què el botxí ha descarregat la seva ira o el seu correctiu en la víctima -llosca, magrana, nespla, paperina, bec-collada i algunes dotzenes més. Els nostres avantpassats havien desenvolupat entorn del càstig violent tot un petit univers ple d'injustícia i d'afany pedagògic.

Qualsevol d'ells ara mateix diria de Ronaldo que se veu que no li han pegat mai o que no li han arribat bé. Aquest al·lot de Madeira, que s'ha fet multimilionari en tan poc temps, té un talent per jugar a futbol extraordinari. Sap fer coses que ningú més no sap fer, i adesiara té genialitats que electritzen els estadis. Té pasta d'heroi, i l'èpica seria el gènere adequat a les seves gestes.

Però no li han pegat mai. Ningú no li ha ensenyat a respectar el germà proïsme, no coneix el valor de les bones formes, és extremament egoista, agressiu, groller, d'un egocentrisme malaltís. Aquests dies de Mundial l'han mostrat en una de les seves pitjors versions. Un dels al·licients per veure guanyar la Roja era que Ronaldo perdés i hagués de retirar-se amb la cua entre les cames, tan altiu com és. Va fer algunes sortides de to i, finalment, va escopir a una càmera: així, arrodoní el retrat d'un individu indesitjable, d'una persona que està a anys llum de la seva qualitat futbolística.

Però d'aquí a no res es reincorporarà a això que se'n diu disciplina del club, en el seu cas el Real Madrid, com saben a Sumatra. Per què encaixa tan bé en el Real Madrid, per què el senyor Florentino Pérez necessitava per al seu equip una figura tan violenta i arrogant?

Dades a tenir en compte abans de respondre a la pregunta: El senyor Pérez, sota les seves formes afables, és un empresari implacable. Tenia -té- molt clar que el Real Madrid s'ha de reconciliar amb la imatge d'aquell club que fou ambaixador d'Espanya en temps de Franco. Perdre davant el Real Madrid, amb un Ronaldo brillant, és molt més que perdre, és sentir-se tractat sense respecte, humiliat. Tot allò que Ronaldo ha posat en clar aquests dies a Sud-àfrica, llevat del mal joc, esdevé un plus de glòria quan es posa al servei del Real Madrid: naturalment, per a una part de la seva afició. Un amic meu, madridista, es posa malalt de vergonya. S'ho pren tot massa seriosament.