Caducitat instantània

Opinar s'ha convertit en una tasca d'alt risc, almanco de ridícul. Sempre han existit els que utilitzen els espais d'opinió com a altaveu de prejudicis o com a part d'estratègies partidistes, usualment ben remunerades, i als quals la transcendència de la seva missió política o les prebendes que aconseguien els compensava el ridícul de mostrar el llautó. No parl d'aquest sinó de tots els altres, dels que intentam acarar una realitat que creim objectiva des del prisma de les nostres idees per oferir-les als lectors.

Avui, la recerca d'aquesta objectivitat dels fets du impresa la data de caducitat diària i el que un dia sembla una derrota, una victòria, un suïcidi polític o una jugada mestra de l'estratègia, demà és tot el contrari i aquesta condició no té cap garantia de mantenir-se. Zapatero semblava noquejat dins i fora del país i, sense cap seguretat que la setmana que ve no estigui sobre la lona de nou, torna a fer ballar les cames i el seu públic conté la respiració. Llegir que el Financial Times l'alaba era impossible fa deu dies. Ahir el qualificaven de dirigent europeu, demà?