Sant Joan a Paradela

El millor moment per admirar la màgica ciutat de Paradela és la nit de Sant Joan, solstici d'estiu. No hi he anat mai, jo, a Paradela, i ja començ a desencisar-me de visitar la mítica ciutat. Allà el 1967, amb un estol de personatges vaig estar a punt de conperèixer i romandre a Paradela, travessar la històrica placeta i sentir el repic de campanes.

L'acció de la meva obra Fins al darrer mot, per esquivar la ferotge censura franquista, feia que es desenvolupàs en països imaginaris. Albopàs és sa Pobla a l'inrevés. Necessitava una ciutat inexistent i remenant el costumari de l'Amades i el diccionari del Moll, vaig trobar la solució. Referint-se a Paradela, diu Amades, amb un gravat fantàstic: "Miratge nefelic en forma de ciutat damunt l'horitzó marí, segons la visió de les gents de Mallorca i de Menorca, qualificat de ciutat de Paradela ...". I el Diccionari català-valencià-balear explica: Ciutat de Paradela, "nom que el vulgus dóna a una miratge atmosfèric a manera de boira que es veu cada any davant la vila de Capdepera; sembla un núvol que pren formes d'edificis, campanars i muralles. El mateix fenomen s'observa a Ciutadella". Ja tenia l'indret ideal.

I ara en temps tan banalitzadament hedonista, apàticament gregari, no seria fascinant passar la nit de Sant Joan a Paradela? Hem vulgaritzat totes les festes a tots els pobles, fins i tot la nit de Sant Joan. Porta del solstici. Allà on hi ha foc solsticial no hi ha dimonis. Propaganda ignorant i desorientadora. Visca la bauxa fàcil, betzola i de coloraines.